Espanyolitzar l'escola

El ministre Wert ha dit allò que han pensat sempre tots els seus predecessors (els demòcrates i els altres). Ho ha dit de forma més bèstia, d'acord, però ha expressat allò que pretenen tots els sistemes educatius del món. La prova la tenim que no hi ha cap estat que renunciï al control sobre el seu sistema educatiu ni tampoc a prescriure uns continguts curriculars comuns –amb independència del seu nombre i abast– que garanteixin uns coneixements per al conjunt de la població. I això justifica, precisament, la direcció política del sistema educatiu.

És lògic que mitjançant l'escola els espanyols vulguin fer espanyols igual que els catalans voldran que el seu sistema educatiu contribueixi a fer catalans i no pas apàtrides. Aquí el que està en joc és si l'escola de casa nostra ha d'intentar espanyolitzar els catalans o si, al contrari, Catalunya podrà aconseguir un estatus en què el seu sistema educatiu contribueixi a fer catalans amb la mateixa eficàcia que, posem per cas, el d'Holanda fa holandesos.

Catalunya ha d'aspirar a tenir un sistema educatiu normal en un país normal, amb un currículum democràtic, per tant, ni doctrinari ni manipulador, però sí orientat des de la seva pròpia visió del país i del món. Com qualsevol altre estat. Llavors la pregunta sobre si el sistema educatiu català catalanitza ja no serà percebuda com a política o adoctrinadora sinó com a símbol de normalitat dins un estat propi. Això, alhora, permetrà als nostres veïns poder continuar espanyolitzant tant com vulguin a qui lliurement ho desitgi.

El senyor Wert ha de saber que perquè el sistema educatiu pugui ser eficaç espanyolitzant cal que els alumnes, els professors i les famílies, primer i no després, se sentin espanyols. Perquè, si no s'hi senten, o han deixat de sentir-s'hi, si se senten alguna altra cosa, per exòtica que aquesta altra cosa pugui ser –potser catalans?–, llavors l'escola, si és democràtica, no serà eficaç “espanyolitzant”. Per tant, ho sento, senyor Wert, però si l'escola catalana no és prou eficient fent espanyols, espanyolitzant, no és només ni principalment perquè sigui maldestra pedagògicament, sinó perquè els escolars i llurs famílies no en volen ser. I si resulta que al final hi ha molts independentistes, hi ha molta gent que no vol ser espanyolitzada a Catalunya, és possible que sigui perquè, senzillament, volen ser quelcom diferent d'allò que l'Estat espanyol –l'actual i el del passat– ens vol inculcar. I, miri, vostè, què hi farem! Quina llàstima, no? Pobra gent! Resistir-se a ser espanyolitzat i renunciar a esdevenir un referent de prestigi arreu!

Senyor Wert, no s'escarrassi a plantejar impossibles. Això que vostè proposa ja ho han intentat molts altres abans i tots han fracassat. I vostè també fracassarà. I sap per què? Perquè no es pot forçar tot un poble a assumir sentiments que no li són propis. Ja han fet tard, per a això. Ara més que mai es fa gairebé impossible sentir-se català i al mateix temps deixar-se seduir per l'espanyolisme. I, senyor Wert, s'equivoca de diana a l'apuntar a l'escola. No és l'escola catalana la que fabrica ciutadans independentistes sinó les mentalitats com la seva i la de tots els espanyols que se li assemblen. I per això, vostè i els que són com vostè, com més parlin d'espanyolitzar Catalunya, més catalana i menys espanyola la fan. O sigui que, endavant, parlin, segueixin parlant... i així aniran creixent flors a cada instant.