Els córners d'avui
Han passat gairebé deu anys des de la tristament famosa declaració de Zapatero al Palau Sant Jordi, “Apoyaré…” i la disposició política sobre el terreny de joc ha canviat. Podríem dir que el partit de l'Estatut (un partit que vàrem perdre, sobretot, als despatxos de la Federació Espanyola, no al camp) ens pot haver servit per guanyar la competició. És un cas semblant al futbol, en què quan un equip perd un partit de manera estrepitosa, surt l'entrenador i diu que la derrota servirà per aprendre'n, per esmenar errors i, en definitiva, per vèncer en els partits següents.
En deu anys hem canviat la disposició sobre el terreny de joc, especialment perquè hem canviat el centre del camp. Estàvem acostumats a jugar amb uns migcampistes de contenció, formats en la vella escola de l'autonomisme ben entès (és a dir, del catalanisme prudent suportat per l'espanyolisme errant). Bàsicament, el nostre centre del camp estava ocupat per CiU i el PSC o viceversa, amb ICV fent la torna. I en els córners, hi havia en un costat el PP i adlàters i, en l'altre, ERC i les diverses versions de l'independentisme. No cal ser gaire entès per saber que la possessió de la pilota, i la localització, corresponien majoritàriament al centre del camp.
Perquè les coses que han de passar acaben passant, la disposició política sobre el terreny de joc ha canviat. L'autonomisme ha penjat les botes, i el constitucionalisme dogmàtic per un costat, i el federalisme platònic per l'altre, han ocupat els córners. El gran espai central del camp, allà on es té la possessió de la pilota i la localització, ha passat a mans del dret a decidir; és a dir, CiU, ICV, i ERC i els seus adlàters.
L'exemple del futbol aplicat a la política sembla un infantilisme, però no ho és.
Hi va haver un temps en què es va qüestionar la maduresa del sobiranisme fent servir l'exemple de la disposició sobre un terreny de joc. L'independentisme i el PP sempre quedaven situats al córner (un eufemisme de “deixar-los a la banqueta”).
Avui, els que ocupen els córners són el PP i el PSC.
