El primer manifest

Tornen els temps dels manifestos. I en la campanya que s'acosta temo que n'hi haurà molts, perquè, agradi o no, la disputa electoral del 25 de novembre es plantejarà en termes de presa de posició històrica.

El primer ha estat el d'un grup de personalitats progressistes que clamen a favor de l'estat federal i en contra de la independència. Hi tinc, entre els firmants, amics i coneguts. Si un d'ells m'hagués ofert l'oportunitat de firmar-lo li hauria dit, amb tota la correcció del món, allò que l'escrivent Bartleby va convertir en la seva divisa: m'estimaria més no fer-ho. Per quins motius? Primer de tot, per la falta de coherència interna del document. Diuen que defugen “les visions apocalíptiques sobre una virtual secessió” i, més avall, afirmen: “L'alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social.” En què quedem?

Després, tot reclamant una controvèrsia democràtica que, segons ells, fins ara quasi no ha existit (no deuen pas parlar de cap censura, no?), defensen que l'esquerra expliqui “els camins d'un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l'Estat”. Aquest argument és una fal·làcia. Si parlem de federalisme real, no es tracta de ser exigent amb un Estat, sinó que tots els estats federats es posin d'acord amb el concepte de federació. El que proposen continua essent un crit que el desert ensordeix.

I (last but not least), al final, la idea recurrent d'una esquerra que encara no llegeix amb correcció el que passa en aquest país. Volen que Europa recuperi la sobirania davant els mercats, i això no passarà “si no ens esforcem per enderrocar les fronteres que queden entre els europeus en comptes de crear-ne de noves”: no entenen, i ho dic des de la voluntat sincera de debat, que aquesta és un reclam que no pot evitar mostrar-se com a trampa. Europa, ara per ara, només es presenta unida al món gràcies a un equip de golf. I punt. La hipotètica frontera no ho serà, perquè s'haurà de diluir amb convicció en el futur magma europeu. És diferent arribar a aquest desideràtum des de la pròpia voluntat que no pas encerclats en un Estat que no destaca precisament per l'afany de derruir fronteres.