Apunts de Fires

A una setmana justa que s'encetin les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona, la ciutat es va preparant per rebre milers de visitants, el recinte firal s'està adequant perquè serveixi un any més d'aparador de la realitat econòmica de les nostres comarques i la ciutadania comença a patir com sempre per si aquesta climatologia de tardor, amb més fredor que bolets, respectarà el calendari de festes. En aquest sentit, cal celebrar que finalment l'Ajuntament hagi decidit fer-se enrere i no retallar també els dies de Fires, mantenint així la tradició gairebé mil·lenària. S'ha entès que la ciutat, els firaires, les atraccions, els restaurants i el comerç en general necessitaven més que mai aquest estímul ja que la tradició no té perquè estar renyida amb l'estalvi pressupostari. Aquest any s'ha estrenat una nova fórmula en l'elecció del cartell, que s'ha fet mitjançant concurs públic en lloc de l'encàrrec a dit com es feia abans. Trobo que el nou sistema és molt més correcte i participatiu, tot i que, a parer meu, aquest any el cartell de l'ou i la castanya no ha estat justament la millor opció per inaugurar la nova etapa. També valoro positivament el fet que aquest any no s'hagi deixat participar ni partits ni sindicats en el procés d'adjudicació de les barraques i que, per tant, la totalitat del lot sigui per a entitats ciutadanes i associacions veïnals així com que en aquest aspecte es posi un èmfasi especial en el control de la venda de begudes alcohòliques a menors lligada amb la necessària seguretat a tot el recinte. En canvi, no acabo d'entendre l'obsessió d'estendre activitats diverses als barris de la ciutat. No ho trobo malament com a filosofia global, però els barris han de lluir amb la seva festa major i la gent ja entén que per Fires toca “baixar” a Girona per compartir la trobada de gegants, els castells, les cercaviles, els concerts o l'exposició que s'instal·la al Museu d'Història i que aquesta vegada ens mostrarà la poc coneguda però fascinant Girona romana. No m'agrada gens el cartell d'enguany però en canvi ens hem de felicitar pel bon encert d'encarregar el pregó de Fires al periodista Rafael Nadal, que amb el seu llibre Quan érem feliços ha tingut la virtut de despertar a molts lectors similars records d'infància. Segur que en el seu pregó ens parlarà de la seva Girona que és també la nostra, perquè tot i viure des de fa anys a Barcelona, el Rafa Nadal és d'aquells gironins que, com jo mateix, encara toquem el clàxon quan travessem la Tordera!