Opinió

Ara torno

Emmanuelle per sempre

“S'ha d'esperar als 60 anys perquè t'ofereixin bons papers”, havia dit l'any 2007. Feia amb prou feines 15 dies que els havia complert i no, no li va arribar cap bon paper, sinó el pitjor, l'últim: la salut li va passar factura per una vida complicada i amb moments molt foscos. Sylvia Kristel va morir dijous passat. Va morir la persona, la mare, l'actriu, també pintora amb un cert talent i ocasionalment escriptora. Una pena, sobretot per a ella. Però per a la resta de la humanitat Sylvia Kristel sempre serà Emmanuelle, el paper que la va marcar i que la va convertir en un mite que la sobreviurà.

Emmanuelle, pel·lícula dirigida pel francès Just Jaeckin, té molt poc valor cinematogràfic i artístic, però ha marcat la vida de milions de persones de tot el món. Si més no, forma part de la vida de molta, moltíssima gent. Ella mateixa, al cap de molts anys, tenia molt clar per què: “Va servir per salvar alguns matrimonis o si més no per millorar la vida sexual de molta gent.” Estrenada el 1974, a l'Espanya de la dictadura de Franco va arribar uns quants anys més tard. Molts catalans, però, van protagonitzar aquelles mítiques escapades a Perpinyà per veure-la. Era pura transgressió, amb el bell cos nu de Sylvia Kristel i altres dones belles i una pretesament elegant i sensual exposició de la pràctica del sexe. En aquest aspecte, en Emmanuelle no hi havia la coartada que els que anaven a Perpinyà tenien quan dos anys abans hi van anar a veure L'últim tango a París, en què la famosa escena de la mantega quedava embolcallada per una enrevessada i pretensiosa reflexió de Bernardo Bertolucci. Però ara tant se val, això. Quan per fi als nostres cines es va poder anar veure Emmanuelle, la resta de la humanitat (alguns érem adolescents àvids de descobriments) vam tenir la possibilitat (encara que s'havia de fer mig d'amagat) de veure el cos magnífic de la protagonista com la promesa dels cossos que trobaríem algun dia a la vida real i de descobrir que el sexe era un món ple de sensualitat per explorar. Va posar imatges a la imaginació. Se n'ha anat ella, Sylvia Kristel, i és trist. Però Emmanuelle sempre serà la dona bella i sensual que ens acompanyarà tota la vida, perquè ens va ajudar a descobrir-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.