Batecs de la Rambla

El cor de la ciutat de Girona és la Rambla. Sí, ja sé que han quedat molt lluny aquells temps en què el jovent ramblejàvem cada dia, amunt i avall, a migdia i al vespre, saludant amics i coneguts, escampant mirades més o menys discretes als grupets de l'altre sexe, potser controlats per les famílies que seien –probablement no hi eren– a les taules dels bars fent l'aperitiu. Llavors, la Rambla, amb els seus til·lers desiguals i el trànsit escàs a banda i banda del passeig, ho era tot: cor, ronyó, estómac i pedrer de la petita Girona provinciana i grisa, humida, rònega, estrictament familiar. Aquell ramblejar ritual i gairebé obligatori s'ha perdut per sempre. Però el cor, el cor encara hi és.

El dijous al vespre, just al capdamunt del passeig, ja a l'entrada del pont de Pedra, un grupet de badocs seguíem un petit espectacle de dansa –dues noies prou airoses– i una lectura dramatitzada a tres veus –les dues xicotes i un noi– reivindicant pacíficament i amable més aigua per al Ter i un ús més racional de les disponibilitats hídriques del país. Demanaven així que es respectés la vella aspiració gironina que el cabal del riu fos suficient per assegurar les necessitats de la conca baixa, tant per al seu aprofitament agrícola com per recuperar l'equilibri ecològic perdut des del moment en què es va desviar l'aigua cap a Barcelona a partir del Pasteral. També s'oposen a la privatització dels recursos Ter-Llobregat que planteja el govern per aconseguir alimentar les arques de la hisenda autonòmica.

El divendres al matí, ves per on, el batec ciutadà s'havia concentrat a l'altre extrem de la Rambla, davant del pont de les Peixateries Velles, a tocar de les voltes. Tres o quatre tendals oferien als vianants –majoria de turistes a aquella hora, tot sigui dit– la possibilitat de participar en la campanya de prevenció de malalties del cor que organitza cada any l'associació gironina de prevenció i ajuda GICOR. Hi havia moltes opcions: càlcul de risc coronari, repartiment d'entrepans i begudes basades en una bona dieta, demostracions de reanimació cardíaca... Tot plegat emmarcat en la XVI Setmana del Cor que havia començat el dimecres.

La veritat és que no m'hi he apuntat, ni a l'esmorzar gratuït ni a les proves de pressió arterial. Anava amb una mica de pressa. He pensat si el dissabte aniria a la marxa Cor-Fort fins a la font de Ferro o potser fins a Sant Miquel. També he pensat si m'apunto al dinar cardiosaludable del diumenge a l'hotel Ultònia. Pensar-ho no comprometia a res, naturalment.

Ara, el que us puc assegurar és que el cor de la ciutat té una salut envejable. Li devien provar aquelles antigues anades i vingudes del jovent dels anys seixanta, abans que s'inventés la Vespa.