El Ferrari de Mao Zedong

Si aneu a la Xina i cerqueu a internet la paraula “Ferrari” descobrireu que no hi és. Les autoritats l'han eliminat. Els luxosos automòbils italians del cavallet rampant han esdevingut la joguina favorita dels fills dels dirigents xinesos, i després que dos d'aquests joves privilegiats morissin al volant dels seus Ferrari, la paraula ha estat proscrita a la xarxa.

Tot això passa mentre els carrers de Pequín es guarneixen amb flors en preparació del 18è congrés del partit comunista, que a partir del 8 de novembre acollirà 2.272 delegats en representació dels seus 82 milions de membres.

El congrés significarà la renovació més gran de l'elit dirigent xinesa en els darrers deu anys. Els set membres del Comitè Permanent del Politburó del partit, entre ells el secretari general Hu Jintao i el primer ministre Wen Jiabao seran substituïts. Els seus successors més probables seran Xi Jinping com a secretari general i Li Keqiang com a primer ministre. A diferència dels seus antecessors, que eren majoritàriament economistes i enginyers, els nous dirigents són tecnòcrates del partit i, en molts casos, fills de dirigents de les primeres generacions del poder comunista a la Xina. Potser els orígens d'aquesta nova generació de líders –la cinquena després de Mao– expliquin la proscripció (per motius d'imatge) de la paraula “Ferrari”.

En tot cas, les deliberacions de la cúpula de poder xinesa, que continua la seva política de lideratge col·legiat, sense cap líder suprem a l'estil de Mao o Deng Xiaoping, resten envoltades d'un vel de secretisme.

Si la “Kremlinologia” era la ciència inexacta que tractava d'esbrinar els entrellats del poder a l'antiga URSS, no sembla pas que la “Zhongnanhalologia”, la nova ciència inexacta que intenta desxifrar els enigmes xinesos, vagi en camí de ser més acurada.