Salàs, Pallars, Farràs

Salàs, a mig camí entre Tremp i la Pobla de Segur, cada dia atreu més visitants. No sé si la gent hi va sempre a corrua feta, però jo em vaig trobar enmig d'una petita multitud el dia que hi vaig anar i d'altres persones m'han dit que els va passar el mateix. És una bona notícia per a un poble que, com tants d'altres del Pallars, té dificultats per generar riquesa i frenar el despoblament. Salàs s'ha convertit en un poble-museu de la vida comercial o, més ben dit, de la vida quotidiana a través dels objectes i els productes de consum.

S'han habilitat uns quants baixos com a botigues retro que són museus: un colmado, una barberia, un cafè, una farmàcia. I diuen que n'hi haurà més. A cada espai, alguns de certament petits, hi ha tot el segle XX, des dels primers cubitos de carn concentrada fins a xiclets, fulles d'afaitar, ampolles de lleixiu o els primers papers higiènics, els Elefante, que no era una marca però tothom en deia així, per la imatge de l'animal (ho vaig aprendre a Salàs). La gràcia és l'ambientació i la gran quantitat d'envasos, llaunes, estris i material publicitari que desperta la biografia dels visitants a través de capes de paisatge comercial.

L'antiga fira de Salàs va ser la més important en el comerç de matxos, mules i ases. Era tan potent, que la fesomia del poble es va adaptar a les necessitats de la fira. Pep Coll l'esmenta en diverses novel·les i Josep Maria Espinàs en va deixar constància al llibre L'última fira de Salàs (amb fotos d'ell mateix). La nova fira de Salàs és permanent, és el Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç, que organitza exposicions monogràfiques (ara Del Pirineu a la Pampa sobre l'emigració) i visites guiades que ressegueixen la petja de l'antiga fira i la història col·lectiva a través del comerç. Al darrere de tot hi ha un col·leccionista, un promotor, un visionari que es diu Francesc Farràs, de Salàs de Pallars.