Basarda ferroviària

Malgrat que és una planificació coneguda, fa certa basarda tornar a repassar el mapa del desplegament de l'alta velocitat espanyola. Com se sap, està fet amb els mateixos plantejaments que l'actual xarxa de carreteres estatals: quilòmetre zero a Madrid i connexions des de la capital amb les principals ciutats de l'Estat. Madrid és el centre del món i tot i tothom hi ha de passar per anar a qualsevol punt de la perifèria. La vital connexió entre Catalunya i el País Valencià és als mapes del futur, però, de moment, no deixa de ser una línia de tinta. La realitat, com tothom també sap, és ben diferent: la mateixa línia ferroviària de sempre, amb l'afegit que, en un tram entre Vandellòs i Salou, no hi ha ni doble via. És la demostració més palpable de la mentalitat centralista d'un estat a qui no li fa res que, entre dos dels seus territoris més rics, les comunicacions ferroviàries siguin com fa cinquanta anys. Unes comunicacions que s'hauran de millorar tant sí com no per mantenir, sobretot, la competitivitat del País Valencià, més ara que la gran multinacional Ford ha decidit apostar per la planta d'Almussafes i tancar la de Bèlgica. I ja se sap, els cotxes, per vendre's nord enllà, necessiten el tren. Molt.