Són faves comptades
Un de bo
Ara que ens canten les lloances del banc dolent que ha de venir a salvar de tots els mals que han generat els altres bancs. Ara tinc ganes de reivindicar-ne un, de banc, un de bo, que només amb el seu nom ja dignifica l'activitat bancària. Perquè estarem d‘acord que tot el que representa el Banc dels Aliments difícilment –per no dir impossible– ho trobaran en cap acte fundacional de cap entitat bancària de les que coneixem. Pensar que un banc lluitarà contra el malbaratament i la fam més propera, que assegurarà una distribució justa, que prioritzarà la gratuïtat dels aliments que es reben i es distribueixen, i que tot es coordinarà i es gestionarà gràcies a un exèrcit de voluntaris és ben lluny del tracte fred i discriminatori de les condicions que apliquen els bancs. L'un fa negoci, sense escrúpols; l'altre fa un servei, sense fer diferències. Ara, que han rebut el premi Príncep d'Astúries a la Concòrdia i que estan a punt per a la gran recapta del 30 de novembre i 1 de desembre, n'hem de parlar d'aquest banc únic. Malgrat que hem de ser conscients que el fet que n'hàgim de parlar representa haver de reconèixer un fracàs col·lectiu com a societat perquè entre tots no hem sabut posar fi a la misèria. Al mateix temps, però, a través de la nostra solidaritat, hem anat fent gran aquest banc perquè pogués atendre totes les necessitats que se li reclamava perquè el pretés estat del benestar que ens ha venut el govern és evident que no ho és per a milions de persones. Un estat que s'aguanta gràcies a la caritat i la solidaritat de moltes altres persones que de manera desinteressada ajuden sense preguntar. Ara més que mai n'hem de parlar i reivindicar-lo. I també preguntar: els diners que es van requisar a l'operació Emperador, no podrien anar als fons d'inversió del Banc dels Aliments? Els euros que no percebrà Javier Marías pel Nacional de Cultura, no es podrien destinar a les entitats amb qui treballa el Banc? El que ha fet Amancio Ortega, amo i senyor de l'imperi Inditex, és tan discutible com vulguin, es pot criticar o defensar a peu i a cavall, li servirà d'operació de rentat de cara, d'acord, però no ho podrien fer la resta de fortunes d'aquest país? No estaria bé que voluntàriament aquest grup de multimilionaris dediquessin part dels seus ingressos a tornar a la societat allò que la societat els ha donat?