El món esfèric

Noranta periodistes de més de 40 mitjans de tot el món, que es van dedicar a recrear el mite clàssic de David contra Goliat i a fer costumisme esportiu; unes quantes televisions espanyoles, desplegant tecnologia i patriotisme; alguna procedent de mars enllà, que portava els fets cap a terres argentines, i també, per acabar de demostrar que el planeta és esfèric i que, malgrat totes les aparences, els humans d'aquí i d'allà tendeixen a emmirallar-se, la mateixa Al-Jazeera va estar dimarts pendent del que s'esdevenia al meu poble. Llagostera va ser durant uns minuts allò que en diuen trending topic a Twitter i, a qualsevol llagosterenc itinerant que s'identifiqués com a tal, immediatament li comentaven aspectes del partit de copa que aquesta setmana el Llagostera ha jugat contra el València. Tothom sap que el futbol és un fenomen extraordinàriament popular però, malgrat això, sorprèn descobrir la força impressionant que adquireix quan es combina amb la televisió, i també sorprèn adonar-se que la seva cèlebre èpica i l'emotivitat i tot allò del remolí de les passions col·lectives que sempre s'hi vincula arriba a totes les cases i, d'una manera o una altra, penetra fins i tot en els éssers més refractaris. La nit del partit, les dues mil cinc-centes ànimes que es van aplegar al camp municipal van quedar submergides sota un xàfec inclement d'una manera que, en general, va ser inesperada. I és natural que ho fos, ja que durant els dies anteriors, les converses que es mantenien per allò de les exigències de la vida en societat, no giraven a l'entorn del temps i la meteorologia, sinó inevitablement a l'entorn del futbol i les seves circumstàncies. És cert que alguns esperits crítics arrufaven els nas i parlaven de desarrelament i despeses supèrflues en temps de retallades i de les funcions socials en potència que té aquest esport i que no s'acaben de concretar però, en general, el clima era d'una enorme expectació i d'entusiasme cofoi i et sorprenia descobrir com ara aquest i ara aquella, que mai no ho haguessis dit, se sentien interpel·lats per l'esdeveniment i perseguien amb ànsia alguna de les entrades que van volar abans que els més badocs poguessin alçar el dit.

El futbol, l'èxit i la televisió són imparables i, en aquest cas, es reunia tot. Un projecte que, segurament, més que municipal és personal, o familiar, però que ja fa anys que escala de manera prodigiosa per les nombroses categories del futbol i ha situat el nom de meu poble a les portades de tots els diaris esportius i l'ímpetu multiplicador de les pantalles de televisió que porten al cor de cada casa allò que, a vegades, s'ignora del propi veïnat. La vida mai deixa de sorprendre i, dimarts passat, dos milers llargs de llagosterencs van resistir arrapats sota un paraigües o entomant amb resignació el ruixat per viure un moment històric. I qui sap si en el moment en què en Sellarés va enviar el xut a la rel del pal del porter del València, al desert del Iemen un beduí es va posar les mans al cap.