El temps i la norma

Com en la història d'Ariadna aquest teixir i desteixir dels canvis d'hora ens fa passar l'any ajustant tota mena de rellotges. La nova tecnologia dels telèfons intel·ligents ja fa que en alguns casos no calgui tocar-los. Però sempre hi ha dos moments l'any que he de recuperar les instruccions del cotxe per passar de l'hora vella a l'hora nova el rellotge del comptaquilòmetres. Al de la cuina m'és més fàcil, encara que em sap greu redescobrir a la paret l'escletxa del clau que l'aguanta. I com sempre els dubtes sobre l'eficàcia de la mesura estalviadora. Formen part del nostre mapa mental. Sortir al carrer de bon matí amb aquella explosió de llum solar contrasta amb la foscor intensa a mig vespre. On és l'estalvi de la lluita de la norma contra la natura?

Un altre exemple del si tres són llargues o quatre són curtes, és el dels calendaris laborals i la supressió dels ponts festius. En aquest cas ja no és l'hora sinó un dia sencer i de retruc el seu impacte sobre la setmana el que hi ha en joc. També sota la bandera de l'eficàcia, i la productivitat, se'ns diu que tenim un calendari que no fa per ser competitius, que no va a joc ni amb Europa ni amb el món. I en aquest afany de reforma es volen deixar les setmanes netes de festius. I aquí la reticència dels empresaris de l'hostaleria també ha fet allargassar un debat que ja hem sentit manta vegades. I és que les estadístiques diuen que més d'un 50% de viatges els fem en cap de setmana i aprofitant els ponts. I a més dies, més activitat i fins i tot més taxa turística. Al govern espanyol la lluita la deuen tenir ara entre la Hispanitat i el dia de la Constitució? Amb el dia de la Puríssima? I posats a teixir i desteixir, i passant de les hores i els dies, als anys, el debat sobre allargar l'edat laboral, i les pensions. Ara volen retardar l'edat mínima per a la jubilació anticipada. I això sense esperar a ni que hagi entrat en vigor la nova normativa. És clar que en això de lluitar contra el pas del temps i les hores guanya Berlusconi. El 2010 va forçar un decret in extremis perquè admetessin les llistes del seu partit a Roma, després que l'encarregat de formalitzar-les s'hagués distret fent l'entrepà i no hagués arribat a presentar-les a l'hora que tocava.