Passen coses, fem coses

No m'invento jo que els humans tenim poca predisposició als canvis. Ens hi posem a la defensiva, almenys d'entrada. Vostès em diran que això no deu ser tan cert, perquè ara sembla que una majoria de catalans són partidaris d'un canvi dels grossos. Però no ho dic tant per això, sinó més aviat per justificar les sortides de to dels que no són partidaris d'aquest canvi. Vull dir que era d'esperar que des de les Espanyes ens diguessin les coses que ens estan dient. Com ara allò tan profundament genocida de “hay que españolizar a los alumnos catalanes” de Wert o que s'amenaci el president Mas de fotre'l a la garjola. O que per afalagar Catalunya Rajoy digui allò tan ridícul de “los catalanes hacen cosas”. Vull dir que, sense entrar en anàlisis polítiques i sociològiques sobre la relació Catalunya-Espanya, aquesta mena de reaccions al canvi estan perfectament descrites pels estudiosos del comportament humà.

No és gaire diferent el que passa amb la part catalana dels contraris al canvi en qüestió. No sorprèn que Carme Chacón sigui contrària a la independència de Catalunya. Però, Carme, no cal dir que ho ets “rotundament i radicalment”. Una mica per respecte als catalans i una mica perquè això de la radicalitat és populista (el teu objectiu, ja ho sabem, és la cadira de Rubalcaba) i a més la critiques als altres. Costava, però Montilla encara ha estat pitjor. No calia que digués que els referèndums són franquistes, home. Que vostè ha estat president de la Generalitat i dient aquestes coses demostra que no mereixia ser-ho.

I també hi ha un tercer àmbit de resistència al canvi, que són moltes de les tertúlies radiofòniques i televisives que es fan aquí. Tots diuen que han canviat moltes coses des de l'11 de setembre, però ells són els mateixos (amb incorporacions de contraris a la independència) i majoritàriament acaben qualificant la manifestació de suflé.

Molt bé, que vagin dient. Tot això són coses que passen a la superfície. Com les enquestes preelectorals, que no reflecteixen, o maquillen, l'ascens dels partidaris del sobiranisme, diguem CiU i ERC. Però encara continuen passant coses en el fons, les vulguin veure o no. Com les que van desembocar en l'11-S. I que el 25-N poden tornar a sorprendre uns quants. Els de la superfície. Però ningú dels del fons.