Els joves i les eleccions

Aquest dia parlant amb uns universitaris sobre les eleccions i els problemes reals del país em vaig quedar amb dues frases que amb una certa contundència van repetir diverses vegades. L'una era que no en feien gaire cas, de les declaracions dels polítics, i encara menys quan s'està en campanya electoral. L'altra era que no tenien gaire clar que els partits independentistes, que no van junts a les eleccions, no es barallessin més del compte entre ells mateixos i amb CiU, la força que consideraven cabdal per caminar cap a la independència. I alguns deien que tampoc no tenien del tot clar que el president Mas volgués anar cap a la independència, però que si algú podia conduir el país a ser un estat era ell.
I, tot i aquesta visió negativa de la classe política del país –que es va fer extensiva als mitjans de comunicació pel seu seguidisme de les declaracions partidistes– la gran majoria pensava que no hi havia marxa enrere i que el procés engegat pel president Mas no tenia aturador, passi el que passi a les eleccions del 25-N. Perquè tots estaven convençuts de dues coses: que els partits que opten a fer el pas endavant tindran una folgada majoria al nou Parlament de Catalunya i que, de la mateixa manera que el país no pot continuar amb un dèficit fiscal tan abusiu que ens empobreix, és complicat que s'agafi la mà que volen estendre alguns des d'Espanya, perquè ningú ja no es creu la bona voluntat de l'unionisme.

El 26-N ho podrem debatre, perquè quedarà clar si algú ha guanyat o tots hi hem perdut. Aquestes eleccions són clau per al país i el seu futur. I aquell dia no es voten declaracions de ningú, aquell dia es vota per saber si el nostre govern pot jugar amb armes d'estat a favor dels ciutadans de Catalunya. Per saber si algun dia tindrem carreteres en condicions a les comarques gironines i a Catalunya en general. Si funcionaran els trens o continuarem tenint un operador tercermundista que ens fa viatjar en condicions de ciutadans de tercera. Si podrem gestionar els aeroports per portar gent a la Costa Brava i Barcelona o continuarem amb una AENA que només juga a favor de Barajas. Aquell dia tots ens hi juguem molt i aquells joves tan crítics ho tenien clar. I la majoria ja tenia decidit que anirà a votar i ho farà en consciencia. A favor del país. A favor seu.