Un sofà a la riba
Campanya
Comença una campanya electoral que serà diferent de totes les altres i que, agradi o no, es centrarà en el debat sobre la futura independència de Catalunya. Amb aquesta frase, si l'hagués escrit fa dos mesos, hauria rebut la trucada del cap d'opinió d'aquest diari amb l'amable suggeriment que canviés el contingut de l'article. Hauria sigut tan estrany parlar aleshores d'eleccions i, més encara, d'uns comicis que seran, es miri com es miri, històrics! I ho seran no solament perquè es van plantejar d'aquesta manera just en el moment en què el president de la Generalitat els va convocar sinó perquè fins i tot les forces polítiques contràries a la independència s'han adonat que el 25 de novembre és una data clau, un dia en què s'haurà de començar a clarificar el futur immediat d'aquest país.
Ens plantegen molts interrogants, aquestes eleccions. ¿Fins on arribarà l'aposta sobiranista de Mas? ¿Hem de pensar que les paraules de Duran i Lleida, un gerro d'aigua freda, són una opinió estrictament personal, un desig d'apagar el foc o una tàctica de la coalició? El temor que l'afany secessionista sigui una cortina de fum, un brindis al sol, encara és present, però, al mateix temps, no es pot negar la contundència i la regularitat, la continuïtat del capteniment de Mas, entestat a anar més enllà dels límits que sempre s'havia marcat Convergència. ¿I la caiguda del PSC? ¿Serà tan fenomenal com pronostiquen les últimes enquestes? ¿I la pujada de Ciutadans? ¿No introduirà un factor notable de crispació, un més, a través d'aquesta aparença de liberalisme que amaga un posat netament extremista? ¿I l'embranzida de la CUP? ¿Serà un factor no previst en el panorama actual?
El fet és que assistirem a uns dies d'una gran efervescència. Hi haurà paraules per a tots els gustos i les posicions contràries arribaran de ben segur a l'exasperació. Ja n'hem tingut exemples amb vídeos i manifestos. I els que queden. Som conscients que l'endemà, el 26, s'obrirà un període inèdit que ens durà a la confirmació de l'optimisme o a la desolació de les il·lusions perdudes.