Països catalans
Feia trenta-cinc anys que no ens veiem, malgrat que havíem compartit estretament moltes vivències en la darrera etapa del franquisme i l'inici de la Transició. La Mariví i en Vicent tornaren al seu Castelló natal i, tot i no estar gaire lluny, les nostres vides se separaren, reduïda a esparses noticies llegides al marge d'un periòdic o a l'informe d'un amic comú. En Vicent continuà compromès en la política militant i, des de la Iniciativa valenciana, ara forma part de la direcció de Compromís. El record d'un amic mort ha propiciat el retrobament i, per descomptat, la discussió ideològica.
En una llarga sessió de vi i records, vam contrastar acords i divergències, molts més dels primers i poques de les segones, sempre influïdes per les realitats de qui viu amb passió el seu entorn. I Vicent és un apassionat independentista valencià que estima el component cultural que s'estén de Maó a Fraga i de Salses a Guardamar, tal com dèiem en èpoques pretèrites. El nou Compromís és un projecte molt interessant i el meu amic està eufòric.
Per la mateixa història, ha estat inevitable que parléssim dels Països Catalans i els lligams culturals, compartits, però el discurs ens portà a la qüestió de la unitat política i un debat sobre una possible confederació, a partir de la independència. Va ser com reprendre una vella polèmica, amb records per Guia i el més actiu PSAN, una controvèrsia expressada en acolorits mapes i manifestos sempre minoritaris. Però, en determinats àmbits, el debat continua viu.
És evident que la situació identitària del Principat i el País Valencià és força diferent, com també ho és la de les Illes Balears i la Catalunya del Nord i que, ara i aquí, per convenciment o per estratègia, més val no plantejar el tema dels Països Catalans, però també és real que són força vius els llaços afectius i que el pòsit cultural, lingüístic i històric ens motiva a un determinat projecte comú. Som en un temps en que tots hem de redefinir els propis objectius i avançar en els processos d'autodeterminació. Són els pobles, tots i cadascun dels pobles, que han de modelar el seu futur. I, si convé, més endavant ja tindrem temps de confederar-nos, un procés que només es pot fer a partir de la pròpia independència.
