Volar perfumat

Conec un grapat de persones que només de pensar que han de pujar a un avió ja tremolen. I no només perquè això de viatjar a tota pastilla sense tocar de peus a terra espanta el més pintat, sinó pel trasbals que implica passar pels punts de seguretat dels aeroports. Val a dir que els controls són necessaris i mentre hi hagi ximples pel món, imprescindibles. Però s'ha de reconèixer que hi ha una dosi d'impudícia en el procés com s'executen. Amb una mica de sort, només t'hauràs de mig despullar, llevar el rellotge, ensenyar l'ordinador, buidar-te les butxaques, treure' t el cinturó i descalçar-te. Però si el detector de metalls xiula, ja has begut oli. Sense cinturó, els pantalons penjant i descalç enmig d'altres viatgers que et miren amb sorna, mentre un ciutadà et palpa de dalt a baix. Si el dia ha començat girat és probable que, dins de la maleta de mà, l'escàner hi descobreixi una ampolla de colònia que no compleix allò que en diuen la normativa de líquids. I aleshores ja et pots preparar. Hauràs d'obrir-la i així tothom podrà veure que dorms amb un pijama de floretes o que viatges amb els calçotets de lleopard de les grans ocasions. El funcionari mentrestant va rebuscant amb delit com si al fons de la maleta s'hi amaguessin les mines del mateix rei Salomó. Al final, el més probable és que el recipient que a l'aeroport de Londres ha encès totes les alarmes, a Madrid o Roma hagués passat inadvertit, o al revés. Perquè una altra de les innombrables virtuts d'aquest invent del TBO normatiu és que a cada lloc l'apliquen com els sembla. I allò que en un lloc és anatema i motiu d'excomunió en d'altres no supera la categoria de l'avorrida normalitat. Per això no m'estranyaria que fos veritat el que em varen explicar d'un viatger que, quan li anaven a requisar l'ampolla de colònia, la va obrir i se la va abocar tota pel damunt, abans de donar l'envàs buit al perplex vigilant. El que no sé és com varen reaccionar els que varen haver d'aguantar l'hiperperfumat durant el viatge.