26-N: una nació dempeus
El 25-N, el vot sobiranista té la gran oportunitat d'espolsar-se tres segles d'opressió nacional i de deslliurar-se d'una metròpoli que ha intentat assimilar-la i que l'espolia impedint la seva construcció nacional i la consolidació de la seva nació. Una metròpoli que, alhora, esquartera la nostra nació: Catalunya-Principat, País Valencià i les Illes Balears. Avui, però, una part de la nació catalana, el Principat, es troba en condicions d'emancipar-se i evitar, així, que els botxins de la nació espanyola facin el mateix que han fet amb la resta de la nació. D'aquesta manera, Catalunya es converteix en la punta de llança d'un esdevenidor de llibertat de la nació catalana.
El 25-N ens hi juguem més que mai el futur, i segur que farem història i els nostres fills i néts demà seran ciutadans nacionals catalans lliures si avui nosaltres no deixem d'aprofitar aquesta escletxa de la història que ens permetrà de canviar-la. Per això mateix, caldrà concentrar el vot en aquelles forces polítiques que han assolit el compromís d'exercir el dret a decidir: CiU, ERC i ICV. Aquestes han de sumar més de 90 diputats i han d'actuar conjuntament des de la pluralitat d'opcions per a produir el trencament democràtic que ens durà al dret a decidir. Jo votaré ERC per assegurar i garantir que totes les passes seran endavant. I ho dic públicament perquè crec que s'ha de ser coherent.
També vull manifestar, però, que cadascú –des del seu vot sobiranista plural– caldrà que es posi darrere del president Artur Mas si aquest no afluixa, ja que rebrà atacs per terra, mar i aire i també, desgraciadament, provinents de l'interior i d'una part de poderosos inconfessables que no tenen més pàtria que els seus interessos. El 26-N el president Mas, segons els resultats obtinguts, tindrà reptes a assolir molt importants. En primer lloc, i tal com ja s'ha compromès, Mas haurà de portar la proposta d'un referèndum al Parlament de Catalunya i al cap de l'Estat. En segon lloc, el president haurà de construir un nou govern, no ja dels millors... sinó dels homes i les dones capaços de resistir i donar la cara. Homes i dones que tinguin un perfil polític consolidat. Ja no s'hi valdran universitaris de prestigi o xitxarel·los... serà l'hora de persones potents, formades, dures i irreductibles que rebran i hauran d'entomar tot tipus de desqualificacions, acusacions i manipulacions i, per entendre'ns, en últim extrem hauran d'estar disposats a encarar la legalitat vigent i les seves conseqüències.
I aquest govern haurà de gaudir d'una estratègia i d'una intel·ligència que el blindi i que li permeti passar al contraatac. El nou govern de CiU –o de coalició sobiranista– haurà de fer grans canvis i cirurgies en la política de comunicació del govern en la línia positiva encetada els darrers dies del projecte Eugeni Xammar. També caldrà respectar i potenciar l'eina que l'Estat espanyol vol destruir prioritàriament: TVC. No hi ha alternativa a la nostra televisió nacional i la CCMA, tot i la necessitat del país, evidentment, de l'existència d'opcions privades que ja veurem en el moment de la veritat si seran capaces de resistir l'ofensiva de l'Estat i dels poderosos. Un altre punt essencial és encarar-nos, sense complexos ni pors, a la ben orquestrada i reeixida campanya contra les “ambaixades” catalanes. El nou govern ha de passar a l'ofensiva creant un nou departament d'exteriors amb nova gent que no tingui ni dependències ni complexos i que porti el conflicte català i la seva realitat a la resta del món. Caldrà dotar-los, doncs, de mitjans i aprofitar potencialitats i realitats ja existents, com certes persones que ja actuen com a tal fora de Catalunya. Aquí, el president Mas ha de buscar el consens de tots els sobiranistes: la batalla no la guanyarem a Espanya, sinó a Europa i al món. Un altre punt a reforçar és el Departament de l'Interior. Ni un any més sense noves promocions policials. No podem deixar espais de sobirania en la seguretat que permetin la recuperació i la visualització dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, els quals ensenyen el múscul de l'Estat. La Policia de Catalunya (Mossos d'Esquadra - Policies Locals) ha d'ésser la nostra Policia Nacional i, juntament amb el Cos de Bombers, ha de consolidar un potent aparell de seguretat per a les nostres institucions i ciutadans. Eixos prioritaris, doncs: quant a comunicació, renovació total, consolidació de la CCMA i ni un pas enrere; quant al departament d'exteriors, convertir-lo en l'eina fonamental per a la internacionalització; quant al Departament de l'Interior, que passi a ésser l'eina que mantingui el país en pau i ordre democràtic davant qualsevol temptació de desestabilització violenta. Aquestes són les estructures d'estat que ja tenim i que cal potenciar.
Amb tot, cal també posar les bases d'altres estructures d'estat. Un nou estat d'Europa no s'improvisa i caldrà protegir el projecte creant un fort servei de risc que prevegi els riscos d'un procés com el que s'albira el 26-N. Equips d'universitaris, experts, alts funcionaris, etc., han de posar sobre la taula del president de la Generalitat i del Parlament diferents projectes per a una nació del segle XXI amb totes i cadascuna de les estructures que tenen els estats moderns. Catalunya no pot ser menys que Dinamarca, Holanda o Noruega. Cal que els temes més conflictius per a una nació que no té estat des de fa segles –com són les aliances polítiques i de defensa– s'estudiïn sense por i sense l'afectació dels tòpics que ja hem sentit en diferents polítics durant les darreres setmanes.
El 26-N ha de generar il·lusió, feina, compromís. Les generacions actuals tindran el deure històric de construir un nou estat després de 300 anys d'opressió nacional que demostrarà que no ens han pogut assimilar, que no ens han pogut doblegar, com ja vam demostrar el passat Onze de Setembre dient al món que hi som i que hi volem ser, i que som més dels que ells voldrien... Som-hi tots a votar el 25-N per a deixar el camí planer cap a la independència nacional d'una part de la nostra nació. I mantinguem també el compromís de continuar la nostra lluita fins a assolir la nació completa.
