Dues edicions, un producte

En Carles Giribet, de Sabadell, m'envia un correu en què no dissimula el seu emprenyament per la diferència de planes que hi ha entre l'edició de comarques gironines i l'edició nacional. Ho va descobrir quan va estar de vacances a les comarques de Girona l'estiu passat. Ens diu: “Em sembla una presa de pèl injustificable que pel mateix preu uns determinats lectors puguin disfrutar d'un diari molt més complet.” Els fets no es poden negar: l'edició de les comarques gironines té més planes que no pas la nacional. El que importa és preguntar-se perquè. I hem de tornar a explicar allò tan trist, però evident, que un diari no surt al carrer perquè hi hagi molts lectors que el compren cada dia. Bàsicament, un diari és rendible o no per la publicitat. Aquí hi ha la mare dels ous. Sempre és més fàcil tenir publicitat local que no pas de la genèrica, o sigui, de les grans multinacionals. Per què, doncs, El Punt Avui té més planes a l'edició gironina que no pas a la nacional? Doncs perquè hi ha més planes de publicitat. Aquest fet ens dóna la resposta al tema de la informació. Hi ha més o menys informació en una edició que en l'altra? Rotundament, no. La informació és diferent, però més o menys igual en volum. Si hi ha menys planes de publicitat vol dir que el diari es fa més petit, però té pràcticament les mateixes planes d'informació. Quan en Carles diu “si m'heu d'esbandir amb un ràpid “tot plegat és qüestió de números” i un ridícul “en l'essencial el diari es el mateix” per justificar que els del nord disfruteu de 20 pàgines de més pagant el mateix…”, jo diria més aviat que els del nord fruïm de 20 planes més de publicitat, que a mi personalment ja m'agrada, però que a d'altra gent els fa nosa. Carles, pots fer la prova. Com que ets subscriptor, pots cridar les dues edicions a través del correu electrònic. Veuràs que la major part de notícies es troben en els dos diaris i només varien les estrictament locals. Cada vegada que parlo d'aquest tema penso en aquell projecte meravellós que vam tenir damunt de la taula del consell editorial, en què es preveien un munt d'edicions per arreu de Catalunya. Aquesta va ser la filosofia inicial d'El Punt, encara que en els seus inicis només pensàvem amb les comarques gironines.

Aquest problema va lligat amb el que m'escriu en Josep Casellas, que llegia El Punt a les comarques gironines i fins i tot hi col·laborava. Fa un any l'han enviat de rector a Santa Maria de Pineda de Mar i ara li toca llegir l'edició nacional. “El meu suggeriment, és, doncs, aquest: que almenys aquí, al Maresme (i potser també a tot Catalunya), puguem rebre l'edició de comarques gironines. Això no tindria cap cost afegit pel que fa al treball de la redacció i seria molt ben rebut per la gent d'aquests pobles. Et puc dir que algunes persones amb qui he comentat aquest tema ho veuen com jo.” I jo també ho veig així, precisament perquè era el director del diari quan vam decidir engegar l'edició de l'Alt Maresme. Josep, n'he parlat amb els caps i em diuen que en el seu moment ho van estudiar a fons perquè les ganes hi eren, però resulta econòmicament inviable. La distribució és molt cara, em diuen. I si hi pensem ho entendrem. Jo els diria a en Carles i en Josep que l'essència del diari la tenen en ambdues edicions. Les diferències, per sort, les podem trobar en un tres i no res només clicant a internet i fer baixar allò que ens interessa. Aquesta solució la dic jo, que no m'he amagat mai de dir que sóc un lector fidel de paper... La situació econòmica ens fa fer coses que mai ens hauríem imaginat.

Amb i sense el ‘no'. Acabo contestant a l'Albert Roma de Rubí. Als seus 80 anys diu que està encara aprenent català i a vegades troba coses en el diari que el despisten. I posa un exemple: “A la portada del dia 28 d'octubre hi ha un títol que diu: “Res tornarà a ser igual”. Albert, a tu i a mi ens van ensenyar que s'hi havia de posar el no i hauríem escrit: “Res no tornarà a ser igual.” Ho he consultat a un corrector del diari i em diu que les dues formes són correctes i ells respecten el que els arriba. Jo que em pensava que sense el no era un gran pecat... Albert, deixa'm reescriure una frase lapidària: “Repeteixo Sr. Pep si vaig errat, però és que encara no he acabat el curs de català, ja que la data final serà quan em mori, ja que cada dia procuro saber alguna cosa més.” Albert, continua, si l'esperit és jove tenim molts anys per endavant. I encara ens queden moltes coses per aprendre.