Babel

No tots els pobles en tenen, al llarg de la història han pesat més els usos i costums que la lletra escrita de les constitucions. La lletra escrita s'encarcara, els usos i costums canvien en cada moment històric.

A la Grècia antiga ja trobem els tres tipus de constitució amb la mesura grega. Esparta fou una república militar que tirava muntanya avall els fills que naixien guerxos, era més una caserna que una ciutat, tot era fet per a la guerra en una ciutat que no s'acabava de baralles perquè la protegia un cinturó de muntanyes. Aquella manera de viure no tenia res d'allò que deia el Mussolini: “La guerra e bella ma incomoda.” A Esparta no hi podia verolar cap dropo. Mestre Plató va anar un parell de cops a les ciutats gregues del sud d'Itàlia per provar d'imposar la utopia de la seva República. No se'n va sortir. En els límits curts d'una ciutat grega qualsevol, les idees de Plató eren justament les que ara en diríem el marxisme. Posats a fer, Grècia ho va inventar tot.

Si Licurg fou el pare de la diguem-ne constitució espartana, Soló, comptat entre els set savis, la va donar a Atenes. I d'aquí ve la paraula democràcia, que vol dir el poder polític de la ciutat dividida en barris, demos.

No m'allargo pas en els vitricolls d'aquella llei constitucional que també devia tenir les seves coixeres i que va permetre la mort de Sòcrates, acusat per un trinquelis qualsevol de corrompre la joventut. D'amagat oferiren al nostre home un vaixell per salvar-se, ell va respondre que si havia viscut amb les lleis d'Atenes quan li eren favorables no podia marxar ara que el condemnaven a mort. Posat a les mateixes Aristòtil va fugir d'Atenes dient que no volia permetre que aquesta ciutat passés la vergonya d'haver-lo matat a ell ja tacada amb la mort de Sòcrates.

No m'embarco amb com es governava Roma en temps dels Reis, de la República i de l'Imperi. Els romans eren pagesos de capgròs, tenien la força dels homes de les llaurades, defensaven la terra com sempre la defensarà un pagès. Això sí, quan es va menjar Grècia la va pair malament i visqué un refregit de la cultura grega.

A les Espanyes vam passar amb la Pepa i els seus fills, mare nada el dia de Sant Josep del 1812. Val més deixar-ho.