opinió
En Jordi com a exemple
Aquesta és una hora de profund dolor i de gran tristesa per a la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona. En Jordi Comas, el nostre president, ens ha deixat sense voler-ho, sense pensar-s'ho. La FOEG ja va fer públic ahir un comunicat expressant la indignació que sentim pels fets que l'han dut a una mort prematura i el nostre condol i suport a la seva esposa, Carme, i a la resta de la família. Per tant, no em repetiré.
Sí que vull expressar clarament, en nom de tota la nostra organització, que el paper d'en Jordi Comas ha estat cabdal al capdavant de la patronal gironina durant aquests últims anys de la seva presidència. Per moltes raons, però, sobretot, per una raó que ara es troba a faltar més que mai en la nostra societat i que, precisament, no és que es posi gaire de relleu a l'hora de fer balanç. En Jordi era un home bo. Ho era personalment, i en sóc testimoni que no va deixar de ser-ho mai a l'hora de prendre decisions com a màxim responsable de la FOEG.
En Jordi Comas sempre va pretendre defensar els interessos de l'empresariat gironí des del diàleg, el consens, la unitat i la lleialtat. Valors que va aprendre dels seus pares i que ell va saber conservar durant tota la seva vida. Era amic dels seus amics i es pensava que tothom era com ell, sempre i en qualsevol circumstància.
He de dir que certes actituds, de dins i de fora de l'àmbit empresarial, li havien causat alguns desenganys. Però puc constatar, en primera persona, que res de tot això l'havia desmotivat en el seu afany per cobrir tots els fronts possibles que li permetessin abordar els reptes de futur: a Girona, a la seva estimada Costa Brava, a Catalunya i a l'Estat espanyol. S'hi havia lliurat amb tota la força de què era capaç, que era molta, des de l'empresa i des d'una representació empresarial que no sempre resulta agraïda. Vull subratllar que, amb la seva mort, ens ha deixat el nostre últim gran relacions públiques. En Jordi va conrear el saber fer amics perquè sabia que només estrenyent i consolidant les relacions personals es podien aconseguir segons quins objectius. No per al seu benefici personal, sinó per a aquells a qui sentia que representava.
Jordi, des de la indignació i el dolor que ara tenyeix els nostres sentiments, volem que sàpigues que procurarem, sempre, ser fidels al teu exemple.