“Enllà de la Pàtria”
Enllà de la Pàtria. Exili i internament al Rosselló (1939-1948), publicat en francès ara fa un any pels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, i editat per Edicions del Trabucaire, és un llibre in folio, excepcional a tots els efectes, que cataloga, en fotografies, dibuixos i textos històrics, les fonts iconogràfiques de la retirada dels milers de republicans catalans i espanyols, així com l'existència dels camps de concentració on foren pràcticament sepultats.
Sota la direcció de Christine Langé, directora d'aquests arxius, i la recerca tenaç de Magali Rieu, adjunta a la conservació de documents, aquest imponent volum, de gairebé quatre-centes pàgines de gran format, fou presentat, el passat 9 de novembre, al final del seminari internacional Icmemo –organització d'historiadors i familiars de víctimes que investiga i difon la memòria de les fronteres, els exilis, els internaments i les ajudes humanitàries–, que va celebrar-se a la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, amb la col·laboració de la Regió Llenguadoc-Rosselló, la Maternitat d'Elna, el Museu Memorial de l'Exili (la Jonquera) i els citats Arxius Departamentals, i amb la direcció i coordinació científica de Jon Reitan (Icmemo) i Jordi Guixé, doctor en història contemporània (UB), emparats tots per la Casa perpinyanesa de la Generalitat, dirigida per Joan Gaubí i pel seu adjunt, Jeroni Pérez-Faixeda.
Van ser tres dies de rememoracions i descobertes: del Canigó –com blanca mare abadessa abraçant tota la catalanitat– a les platges de Ribesaltes, Barcarès, Sant Cebrià i Argelers; de la Maternitat i el Museu Terrus d'Elna al coll de Balitres (entre Portbou i Cervera de la Marenda, per on passaren bon gruix dels derrotats), i del record del filòsof alemany Walter Benjamin, davant el cementiri on fou enterrat el 1940 i la mar de Portbou (on s'aboca l'escultura que li dedicà Dani Karavan), a tots els documents i exposicions reunits al Museu Memorial de l'Exili (la Jonquera), tot ens parlava al cor, perquè vam poder tornar a comprendre, unint història, memòria i país, que Enllà de la pàtria continua havent-hi pàtria, com segur que devien sentir tots aquells catalans amb consciència nacional que a principis de febrer de 1939 travessaren, pels distints colls i camins pirinencs, una frontera estatal, artificial com totes, que no podia impedir, però, que sentissin, tot i les duríssimes condicions, que en aquella terra “tot catalaneja”, com escriví Artur Bladé en les seves memòries d'exili.
Vam tenir ocasió, doncs, de prendre el pols a tot el que s'està coent, a les universitats, als grups d'estudi, als ajuntaments i als museus, pel que fa a les “polítiques de memòria”, aquesta memòria que un sector polític (el que governa Espanya i que difícilment pot suportar les greus acusacions que li cauen al damunt) voldria suprimir, mentre que, per la banda del nacionalisme català històric (que no abjurà mai de la República), es busca que aquesta memòria sigui completa, és a dir, identifiqui les atrocitats de l'altre cantó, el de les esquerres i, particularment, dels seus sectors més extremistes.
Però si dura fou la guerra, l'exili que el seguí ho fou tant o més. Ho testimonia aquest volum Enllà de la Pàtria (amb la publicació dels fons fotogràfics i artístics, dedicats al pas fronterer i als camps d'internament, d'Auguste Chauvin, d'Albert Belloc, d'Ubaldo Izquierdo Carvajal, de Francesc Miró i Pomares, de Friedel Bohny-Reiter i, en fi, de Gerhard Scholz); ho testimonien, igualment, els reculls de dibuixos i pintures d'altres artistes que patiren els camps, com Josep Bartolí, Josep Subirats, Josep Franch-Clapers, etc. (temàtica estudiada per Eric Forcada, comissari de la completa mostra Pau Casals & el món de l'exili, que pot veure's al Museu de la Jonquera) i ho avalen les aportacions al Seminari de Perpinyà d'investigadors com Denis Peschanski i Nathalie Forcada (que treballen en la creació del Museu Memorial de Ribesaltes), del grup d'Elna i del seu alcalde, Nicolás García (disposats a obrir el febrer vinent, reformada, la Maternitat on Elisabeth Eidenbenz tantes vides féu néixer entre les dones refugiades), dels doctors Jordi Guixé (UB) i Josep Calvet, de la Universitat de Lleida (estudiosos de les complicitats de la França de Vichy, de Franco i dels nazis contra exiliats i de la repressió contra aliats, jueus i resistents), del que explicà Iratxe Mormoitio, directora del Museu de Gernika i del parlament de Jordi Font Agulló, director del Museu Memorial de l'Exili (la Jonquera), resumint el llibre col·lectiu Reflexionant l'exili (Ed. Afers, 2010).
