Adéu, cafè

Guanyada la batalla contra el tabac, sembla que a partir d'avui n'hi haurà uns quants que concentraran els esforços contra el cafè. El cafè –com ja és sabut– ha estat allò que començava a prendre la gent, a mesura que s'anava fent gran i que anava estirant, destensant i, finalment, tallant la corda que la lligava a casa. Va haver-hi un temps que nois i noies sortien de casa seva amb l'excusa d'anar a fer un cafè. “Surto a fer un cafè”, deien als seus pares. Després, un cop al bar, el cafè podia ser un tallat, podia ser una cervesa, podia ser un cubata o podia ser un vodka amb taronja. O podien ésser-ne uns quants. Vés a saber. Però nois i noies deien que sortien a fer un cafè i, arribats a una certa edat, els seus pares generalment ho acceptaven. Més endavant, quan un home preguntava a una dona –o una dona a una altra dona, o a un home, o un home a un home, vés a saber– si volia anar a fer un cafè, la dona o l'home o qui fos sabia perfectament que qui li havia dit això del cafè li estava dient, de fet, d'altres coses. I era sabent això –o perquè sabia això– que més d'un cop ho acceptava. Anar a fer un cafè era, doncs, com allò de dir “hem quedat”, com dir “som amics” o era com dir “només sortim junts de tant en tant”. Va haver-hi un temps també que això que hem estat fent amb el cafè fins avui es podia fer amb una cigarreta. Un home s'acostava a una dona –o al revés, o vés a saber com, també– i algunes vegades li preguntava si tenia un cigarro o altres vegades li n'oferia un. (I ho deia així, deia un cigarro perquè, com també és sabut, si algú en deia una cigarreta perdia moltes possibilitats). Però amb el tabac això es va acabar fa uns anys perquè el tabac mata i perquè no hi ha gaire ningú que tingui pressa per morir. Amb el cafè, en canvi, sembla que la broma ha durat fins avui. No hi ha fet res que tots sabéssim que va malament per la tensió, pel cor, la son i la pròstata. El cas és que ha semblat fins avui que el cafè anava bé per a tots i per a tot. També per construir un estat. Cafè per a tothom, van dir. Sembla, però, que això avui s'acaba.