Reflexió anacrònica

Dia de reflexió. Avui, després de dies amb tothom presentant propostes, analitzant qüestions, demanant el vot i alguns, no pas tots, fent córrer mentides i desqualificacions, s'ha fet el silenci. Un silenci obligat per llei que trobem del tot anacrònic. Això de la jornada de reflexió ens remet automàticament a les primeres eleccions després del franquisme quan la incipient democràcia no acabava de veure clar el seu futur i va instaurar aquesta diada, més aviat per calmar els ànims que no pas perquè els votants tinguessin més temps per reflexionar. Per què mantenir-la, doncs, més de trenta anys després? De fet, personalment, i diria que no sóc l'únic, la reflexió respecte al vot de demà fa temps que està feta. Des que ens vam adonar que el viatge amb aquesta Espanya que ens xucla els diners, la llengua, la cultura, l'ànima i el futur no anàvem enlloc i que, per tot plegat, calia iniciar un nou camí. I va, que tenim pressa!