Viure sense tu
Mapes
i la perifèria, poder
i marginalitat
M'entretinc, bado, amb les il·lustracions de Xavier Piñas que farceixen Victus, l'aclamada novel·la d'Albert Sánchez Piñol que sortirà en català per Sant Jordi, i que va fent camí i vendes en castellà.
Agafo i desplego el mapa sobre el setge de Barcelona del 1714, Barcino Magna Parens, que acompanya el llibre i que reprodueix la coberta. Llegeixo la “esplicacion del plano”. I la esplicacion, com si es tractés la de la lletra de Corazón loco, repassa runes, destrucció, i capitulacions.
El mapa té ànima de pòster, i vocació de ser emmarcat. De fet, si aixeco els ulls de la pantalla de l'ordinador de casa veig, en un pòster emmarcat, un dibuix de com devia ser el palau minoic de Cnossos, tot farcit de columnes còniques granatoses. El vaig comprar allà mateix, a Creta. En canvi, en una visita a Roma em vaig enamorar de dues il·lustracions antigues dels perfils de Firenze i de la mateixa Roma d'un estil més semblant al del plànol de Victus.
No sé d'on em ve aquesta fília pels mapes antics, que estic convençut que deu ser prou estesa. Recordo de petit que el despatx del pare estava tot empaperat amb un paper pintat amb un mapa d'Europa d'aquells medievals on podies llegir Salauris o Ilercavonia, i desenes de punts més. És de sempre que els humans hem tingut menester de fixar l'entorn, d'afigurar-nos l'espai on vivim. Pintures rupestres, mapes egipcis, xinesos, això ve d'antic. Sempre hem volgut tenir un full de ruta que ens faci la projecció d'allà on volem anar. La cartografia com a manera de fer-se present. Palestina treu el cap a l'ONU com a estat observador, i el mapa de Jerusalem que apareix al mosaic de Madaba, a Jordània, l'any 590 aC ja donava informació sobre distàncies de gran importància per fixar els impostos de l'Imperi Romà. La cartografia implica una decisió sobre el centre i la perifèria, poder i marginalitat. Imatges tancades del món, que només fa avançar la història. O el dissenyador dels mapes d'Apple acomiadat pels seus errors medievals en l'era del satèl·lit. Tret que els canvis de mapes que havia generat no siguin errors geogràfics, sinó l'obra d'un visionari.