Els hem donat tema

Els diaris que s'editen a Madrid i arriben a la resta de l'Estat han aconseguit el Guinness de la impertinència gràcies a Catalunya. Durant tota la campanya electoral al nostre Parlament, després i fins ara mateix, els seus gasetillers i columnistes no ha parat de llançar torpedes conceptuals contra el senyor Artur Mas, el cognom del qual, accentuat d'acord amb la gramàtica castellana, els ha servit per construir enginyoses sentències contraposant-lo a la paraula menos. Si algú volgués recopilar en un llibre el nombre de columnes publicades sobre la utopía secesionista, li caldria més d'un volum, i amb l'afegitó “continuarà”. Fa uns dies, un dels columnistes amb més pedigrí periodístic (acaba d'impartir el seu magisteri en un congrés a la Universitat Complutense a propòsit, precisament, del columnisme) destacava del senyor Mas “su empaque de recepcionista de hotel mexicano”, i, unes línies més endavant, explicava el que li havia dit una gran senyora tarragonina, segons ell, amiga de l'únic bisbe no nacionalista “Todo esto ocurrió porque los políticos de Madrid consintieron que los niños catalanes aprendieran sólo el catalán. Ahora tendrán que aprender las dos lenguas y todo se disolverá como un azucarillo.” Aquesta solemne bajanada va servir al docte impartidor de magisteris per construir el seu article, escrit l'endemà mateix de les eleccions, amb referències a Valentí Almirall, que titllava de profeta de la patria catalana i a qui atribuïa aquesta màxima: “La más insignificante criada que se expatria por pura miseria es instrumento del castellanismo.” Tot, és clar, per relacionar la nostra parla amb la ja esmentada utopía secesionista utilitzant una demagògica afirmació: “Los catalanistas, devenidos independentistas, aprendieron que la lengua es verdaderamente compañera de la bandera”.

M'he referit, sense citar el seu nom, a un comentarista que temps enrere, quan diversos estaments discutien a propòsit de les denominacions “valencià” i “català”, va intervenir en les agres disputes oferint algunes dades, com ara que el valencià s'havia format amb les aportacions lingüístiques dels moriscos i altres grups ètnics d'aquella època, però sense esmentar mai la repoblació del Regne de València també amb gent de la Corona d'Aragó després que el rei Jaume I el conquerís als sarraïns.