Llums de Nadal

Han instal·lat pels carrers cèntrics de Girona unes horribles andròmines destinades a servir d'adornament lumínic per a les properes festes nadalenques. Temps enrere els llums prenien formes que evocaven les imatges clàssiques: el naixement, el bou i la mula, els angelets, l'estrella, els mags d'Orient... Però sembla que la laïcitat imperant a Girona es va sentir molesta per aquest esclat de religiositat popular i va imposar que els llums no tinguessin res a veure amb el Nadal, per tal com ho pagava l'Ajuntament –de majoria agnòstica– i, per tant, no s'havia d'afavorir cap religió. D'aquí va venir que es pengessin l'any següent unes horripilants siluetes del ratolí Mickey, l'ànec Donald i altres figures de la iconografia americana. Novament hi va haver qui va posar el crit al cel, tant perquè els dibuixos eren esgarrifosos com per la falta de sentit comú d'adornar els carrers amb aquelles pampallugues sortides dels còmics ianquis.

Es va repensar l'invent i, cridats a capítol els industrials que es cuiden de la il·luminació nadalenca, se'ls va assenyalar la conveniència que els llums no havien de tenir cap forma coneguda, perquè era l'única manera de no tenir queixes, ni dels uns ni dels altres. Prou formes! El fruit d'aquella comanda la tenim ara davant els ulls: unes penjarolles que prenen configuracions estrambòtiques, que és impossible d'associar a cap imatge coneguda. Tots contents. El Nadal no és res. Només unes diades per comprar més a les botigues! Aquesta imposició de no representar imatges identificables ja l'havia assenyalat Mahoma, i en van sortir els arabescos que adornen els llocs musulmans. Però, és clar, tampoc no s'han pogut fer servir els arabescos perquè era del tot impropi! Llavors han hagut d'inventar uns dibuixos que no arriben ni a figures geomètriques. Un art desconegut! Així que hem de suportar durant un mes aquestes nefastes penjarolles retorquides que no ajuden gens a fer més volgudes i íntimes les festes de Nadal.

El més carrincló de tot és el “monumental” arbre artificial instal·lat a la plaça Catalunya. Ni aquest arbre pot exhibir a la punta una estrella! Els estels estan proscrits! En la fosca tindrà el seu esclat de llum, però, a canvi, s'ha de suportar tot el dia el seu embalum enorme... farcit de gargots que no diuen res, de formes delirants que ens evoquen el mal de panxa... o els microorganismes!

Algú hauria de fer arribar a l'Ajuntament la súplica que per l'any vinent no estiguin per orgues i, si volen il·luminar carrers i places, és suficient omplir-los amb rastelleres de bombetes blanques o de colors –de baix consum, per descomptat –, que ajuden perfectament a fomentar la fantasia d'unes festes molt nostrades, i dels quals cadascú en fa la seva vivència personal. S'estalviarien diners i tots quedaríem molt més descansats.