Són faves comptades
‘Victus ab amore'
He acabat de llegir la novel·la d'Albert Sánchez Piñol i m'ha agradat. D'entre les gairebé sis-centes pàgines, però, em quedo amb dues frases que per mi no només són memorables sinó que són la clau. El desllorigador per entendre no tan sols la novel·la sinó també la Història en general, que sempre és més fàcil d'arribar-hi a través de les històries en minúscules. L'una és: “L'amor és una merda.” I l'altra: “No sabràs fins que et donis, no et donaràs fins que sàpigues.” La primera és categòrica i contundent i és en la base de la segona que sembla que es mossegui la cua perquè és causa i efecte. L'amor és una merda perquè quan te n'adones, que t'ha posseït, quan saps que estàs enamorat reconeixes que ho donaràs tot, fins i tot la vida, sigui per la causa que sigui. Qui arriba a aquesta conclusió és el mateix penques d'en Martí Zuviria. Un paio que semblaria esquerp a totes les qüestions sentimentals i de cor però que hi cau de quatre grapes. M'ha quedat ben clar que entre aquell seny tan nostrat, que se suposa que ens dóna la tranquil·litat, la parsimònia, la calma abans de prendre qualsevol decisió –encara que després tampoc sigui garantia que l'encertem– i l'orgull tan castellà, a mig camí de l'heroisme absolut i la més sublim de les ximpleries, em quedo amb la paraula que tot ho mou en aquest món: l'amor. Els que van donar la vida en aquell fatídic 11 de setembre de 1714 i no van desertar, ni fugir, ni escapar-se, ho van fer per amor. Les coses no es fan ni per lleialtat, ni per sacrifici, ni per interès, ni per ideals, ni per diners… o sí que es fan per tots aquests motius i pels que ens puguem inventar i en la novel·la hi ha una colla de personatges que compleixen aquests requisits. Ara, tot allò que es fa per amor es fa de manera plaent, no pesa, no és cap càrrega, sense cap remordiment de consciència. L'amor et dóna la llibertat de fer el que vulguis. No sé vostès, però ja hi firmaria que els nostres polítics s'inspiressin o s'emmirallessin en aquesta actitud que molts catalans van tenir en aquell episodi clau i demostressin el mateix amor a l'hora de treballar pel país. Si sant Agustí diu que l'amor tot ho venç, amor omnia vincit, doncs siguem vençuts per l'amor, victus ab amore.