Els bancs no tenen la culpa de tot

Com que els neulers sempre cal carregar-los a algú, els estralls derivats de la crisi la tenen els bancs i així tots els altres actors d'aquest mal moment econòmic en queden indemnes. La culpa no és dels bancs i les caixes com es va repetint. Almenys no és culpa de tots els bancs. Segur que també han fet coses malament però no han estat els únics. Què feia el supervisor bancari quan tot era xauxa?

Ara trobem incomprensible que s'ajudi els bancs amb problemes, perquè a la llarga aquesta factura l'haurà de pagar el contribuent. Seria molt més senzill deixar caure les entitats que tenen dificultats amb la seva solvència. Si no es fa és perquè la sortida seria pitjor. Quan un banc fa fallida hi perd el sistema, però també tots els clients. I si arriba el pànic, podem engegar-ho tot a rodar.

Ara alguns ajuntaments –el de Palafrugell, entre altres– volen fer de Robin Hood. Si un banc desnona algun titular d'hipoteca els tancarà el compte com a represàlia. No sé si han valorat que potser hauran de guardar els diners a sota un rajol. Quan un banc executa una hipoteca impagada és perquè no té cap més remei. Aquells diners no retornats són de clients que els han dipositat als comptes bancaris. Si el banc no pot executar els habitatges i immobles hipotecats que resultin impagats acaba amb greus problemes per garantir els seus actius. Si fossin casos comptats el banc podria acceptar una pèrdua, però el tema s'ha desbordat. En molts casos el Banc d'Espanya els ha de rescatar posant-hi un gros capital. O sigui que a la llarga ha de fer-se'n càrrec la gent corrent a través dels seus impostos. Sempre acaben pagant els mateixos.

Mentrestant, l'Ajuntament es pensa que ho pot arreglar tot. Ai del banc que executi un desnonament. Està disposat a pagar-ho la corporació local? Està molt bé que es trobi una solució per a la gent foragitada, com ara oferir-los un lloguer a preu social o altres ajudes similars. Però no podem barrar el compliment de les normes. Que la llei hipotecària és massa favorable a les entitats de crèdit no cal ser gaire expert per veure-ho. Un banc n'hauria de tenir prou amb la propietat per recuperar el deute. Es tracta que deixin un marge suficient entre la taxació pericial i els diners prestats. A partir d'aquí tothom ha de saber quin és el joc. Quan es manlleven diners és ben clar que cal tornar-los. Tampoc hauria de ser admès que es cobressin interessos de demora a preus d'usura.