Cadàvers a la nevera

Que s'acumulin els morts a les neveres de l'Institut de Medicina Legal –és a dir, a cal forense– és desgraciadament un signe de modernitat que ens equipara als contrallums propis d'altres societats avançades. Les morts violentes són un fet inevitablement lligat al progrés de la humanitat. Ha arribat un punt, però, que els forenses gironins s'han afartat d'emmagatzemar carn morta de casos judicials pendents de resolució i han advertit que això representa una despesa desmesurada d'energia i riscos elevats per a la salut pública. Fins i tot després de mort també pots fer nosa i, al capdavall, és lògica la reacció del TSJC, que ha decidit manar la pressa als jutges per fer lloc als dipòsits públics. Sempre ens hem de fer càrrec del dolor d'una família que es resisteix a enterrar un cos estimat amb possibles pistes sobre la mà criminal que li ha llevat la vida, però el repòs etern d'un cadàver no pot quedar subjecte a les estratègies igualment eternes dels advocats.