Quin wertígen!

Ja sé que no em creureu, però és la pura veritat: divendres passat, en un moment d'oci, vaig fer zàping per la TDT i pel Plus. Ho vaig repassar perquè em deia que no podia ser, però és exactíssim: no hi apareixien ni Fernando Alonso ni Juan Carlos Girauta! En tot el dia! No ho sumeu, sisplau, a les llegendes urbanes, perquè en sóc testimoni directe.

He comprovat també que l'espifiada feta amb tota la santa intenció de fer mal i en el moment oportú de Pedro J. ha perdut embranzida als mitjans. A mi m'ha fet recordar una entrevista (crec que va ser a TV3, però no n'estic certa; de l'entrevista sí que n'estic) que se li va fer quan va enderrocar Felipe González, que va caure per diversos motius, el més important dels quals va ser “El Mundo”. L'home, preguntat pel periodista sobre la inquina contra González, va exclamar: “No, si no es eso. A mi, si quiero, ése del bigotito no me dura ni dos telediarios”.

Doncs el seu deixeble, el ministre Wert, que és com un brau, segons diu ell mateix, em recorda a un seu antecessor, també ministre, que es deia Cañete, i que va assegurar que “el trasvase del Ebro se hará por c...!”. Marededéusenyor, i quins toros més ben dotats que dóna la llet materna! Doncs em diuen que el viril i aguerrit Wert fa un any que està planificant la destrucció massiva de la llengua catalana; i em diuen que el seu argument és preciós, d'allò més castrense: donat que els catalans són covards, i donat que han perdut totes les guerres, si els provoques bramen i treuen banderes i himnes però no mouen un dit. Així doncs, res de miraments!

El tan ben dotat per les forces de la natura ministre de cultura (i no hi veieu una rima sinó una alarmant contradicció) no ha llegit Maquiavel, ni cap llibre de sociologia moderna. Ni tan sols El Quixot, on Cervantes aconsella escriure en català (Part II, Cap. XVI). Em diuen, a més, que els seus companys de partit no hi estan d'acord, i que la tossuderia monolingüe li costarà el càrrec. Quins governants!

En canvi, deixeu-me que enviï el meu “hurra!” personal a la Consellera d'Ensenyament, senyora Irene Rigau. Ni pam de comparació, ministre Wert, ni pam de comparació.