Són faves comptades
L'elegància de la derrota
L'èxit és anar-se'n a dormir en pau
Sempre m'havia sorprès que celebréssim la derrota del 1714. Ara, al cap dels anys i d'unes lectures, ho he entès. No tots els que són derrotats són capaços de conrear la dignitat i saber-la aplicar de manera que es pugui convertir en un èxit. Acceptar-la amb elegància, a la llarga, té contrapartides: celebrar la victòria. I per això ens preparem. La victòria de l'emprenedor que s'aixeca i encara les dificultats. Dificultats, com diu Paulo Coelho, són antigues eines per ajudar-nos a definir qui som, i som un poble que ha assimilat que no cal intentar demostrar ser útil. S'ha de ser un mateix, amb això n'hi ha prou, i aquesta és la nostra raó de ser. No cal convèncer de la nostra grandesa i les nostres potencialitats. Els que no estan encegats veuran com brillem i ens voldran a prop. En tots els pobles hi ha valors que demostren l'elegància, l'hospitalitat, el respecte, la delicadesa de gestos i formes. El poder de l'elegància és en la senzillesa, en l'autenticitat. I nosaltres som així. Ens podem sentir derrotats per les circumstàncies, pels anys de lluita que poguessin semblar en va, però això, lluny de desanimar-nos, ens ha esperonat a seguir endavant. Les persones que realment fan coses no intenten ser útils sinó que procuren portar una vida interessant, mai donen consells i només serveixen d'exemple. Això és el que fem: mostrar al món de manera elegant com en són de senzilles les coses si es volen veure. Hem de buscar aliats i amics entre els que estan convençuts del que fan i del que són. No cal buscar els que pensen igual que nosaltres, la gràcia està a buscar el que pensa diferent. Hem de fugir –i ho fem– dels que es creuen més forts que ningú perquè en realitat amaguen la seva fragilitat. Tants anys de derrotes serveixen per entendre que no tenim por d'equivocar-nos, de reconèixer que som vulnerables, perquè tenim la confiança en nosaltres mateixos, ja que sabem que tothom s'entrebanca en algun moment per tornar-se a aixecar, un signe d'humanitat. La humanitat que permet veure que l'èxit no és una simple manifestació de vanitat o ambició sinó que l'èxit és anar-se'n a dormir en pau, sensació que no tindríem sense haver experimentat l'elegància de la derrota.
