Llengua sense ossos

Des de fa molt temps, a Madrid hi ha un corrent d'opinió que pugna per reformar el model territorial de l'Estat. És molt anterior a l'actual debat secessionista i una de les expressions mes evidents va ser-ne l'avortada llei d'harmonització autonòmica, la Loapa. És una visió revisionista que apareix i desapareix en funció del context polític i que sol tenir com a cavall de Troia la llengua i el fantasma de la suposada discriminació de la comunitat castellanoparlant a Catalunya. El resultat de les eleccions catalanes i “l'aparent fracàs” del projecte sobiranista ha donat un nou alè al debat.

La tesi fonamental parteix d'un principi fals, l'existència d'un conflicte lingüístic suposadament derivat del model d'immersió vigent des de fa dècades a Catalunya. Qualsevol que hagi viatjat una mica per l'Estat espanyol haurà pogut comprovar com, de tant repetir-se la mentida, ha arrelat aquest concepte entre pobles i persones sense cap apriorisme anticatalà. Fa temps m'explicava una senyora que una amiga seva de Segòvia havia decidit no venir a veure-la a Catalunya, com feia cada estiu, “porque me han dicho que si no hablo catalán no entenderé nada”. Molts coneixem exemples de famílies d' immigrants vingudes els anys seixanta i que han decidit no tornar més als seus punts d'origen, ni per vacances, per no haver d'escoltar la cançó de l'enfadós anticatalana. Aquesta mena d'axioma de tant en tant s'alimenta amb noves aportacions de personatges com ara el ministre Wert, un polític de llengua desfermada i revòlver fàcil. Esvaloten el galliner tot i que saben que la llengua a Catalunya mai no ha estat un factor de divisió. Les xifres canten, dels 50.000 nous alumnes incorporats a las xarxa escolar aquest curs, menys d'una dotzena van demanar l'escolarització en castellà. On és la discriminació, el maltractament o el menysteniment? Els que amb el verb descontrolat afegeixen llenya al foc per atiar el conflicte inexistent haurien de rebuscar en el refranyer popular: la llengua no té ossos però en trenca de molt grossos. A veure si amb tanta demagògia encara prendrem mal.