Alex Salmond: retrat
Les semblances entre Artur Mas i Alex Salmond són més aviat anecdòtiques; com per exemple que Mas és el quart president de la Catalunya post-Tarradellas i el senyor Salmond és el quart primer ministre d'Escòcia. Afegiríem que tots dos estan al capdavant d'una revolució, potser la definitiva, contra els poders colonials d'Anglaterra o l'Estat espanyol. Aquí s'acabarien les concomitàncies en la singularitat d'aquests dos líders emblemàtics, a principis del segle XXI.
Alex Salmond va néixer un darrer dia de desembre i és el segon de quatre fills, dins una família de funcionaris. Va estudiar a la Universitat de St. Andrews i cursà amb honors dues carreres: economia i història medieval. Començà la seva vida laboral al Servei Econòmic del Govern i s'especialitzà en energia amb el Reial Banc d'Escòcia.
Joyce MacMillan, amic de la joventut i columnista al diari The Guardian, diu: “Si bé, en principi, les seves idees polítiques s'apropaven a les d'un socialista moderat, a mesura que es va anar fent gran, la vena independentista el portà a afiliar-se al SDP o sigui el Partit Nacionalitat Escocès.” Però ha mantingut una tendència ecolaborista, la qual a través de la vinculació amb els problemes energètics d'Europa, l'ha fet postular-se com un ferm advocat de les energies netes i la transformació mediambiental d'Escòcia.
Una pinzellada cabdal pel retrat és el seu matrimoni amb Moira McGlashan; es casaren quan ella tenia 43 anys i ell, 26. Ha estat la influència més decisiva en el seu desenvolupament polític. Moira és una dona molt reservada, exquisida i d'una profunda intel·ligència, que fuig de l'interès mediàtic i que es dedica, per complet, a enfortir la figura política del seu marit.
En el decurs dels debats parlamentaris, previs a la invasió de l'Iraq, Salmond va ser un ferotge opositor a la participació dels britànics. Després de l'ensulsiada de la guerra, va donar suport a la iniciativa del diputat Adam Price per processar Tony Blair i havia estat una de les figures més bel·ligerants contra el govern; quan aquest procurava escampar la “mentida oficial” de les armes de destrucció massiva. Afirmà que dir-ho “era un intent a consciència d'enganyar l'opinió pública”. Afegí que Blair havia pactat amb George W. Bush “això d'anar a la guerra i surti el sol per allà on vulgui”.
Alan Taylor, el seu biògraf, diu que és un polític “que es lliura a l'electorat de manera espontània; si entra en una fleca, de seguida es posa darrere del taulell a servir pa. És un polític que inspira molta confiança”... i dins del Partit Nacionalista Escocès “s'ha dedicat a la reconversió de partit romàntic i provincià en un partit per governar i representar un sentiment col·lectiu”. El SPD havia estat un partit tradicional, però Salmond és un economista i va fer servir la seva visió econòmica per sacsejar la ciutadania i el partit. Li va treure l'èpica d'un Braveheart i afirmà que no volien deixar de comerciar amb els anglesos, sinó que volien un tracte de més igualtat i que, definitivament, volien separar-se del que semblava un fals aglomerat de nacions, que es deia United Kingdom. Una altra característica més italiana que saxona, és la seva facilitat per fer servir el show bussiness, com eina política. Ha aparegut en programes similars a La ruleta de la fortuna o el Sálvame Deluxe, però també ha fet un esquetx humorístic, molt afinat, per una organització d'ajuda als infants.
El 9 de gener passat, Salmond anuncià que el referèndum seria la tardor del 2014. El 15 d'octubre d'enguany, Salmond i el primer ministre David Cameron van signar un acord que facilitava el marc legal per al referèndum i els temes principals: la política econòmica d'Escòcia, els procediments per a la defensa de la integritat territorial, com continuar les relacions amb el Regne Unit i els termes per ser membres d'organitzacions supranacionals i, particularment, la continuïtat d'Escòcia a la UE. Li desitgem una bona arribada.
