L'endemà del dissabte

L'endemà del dissabte passat aquest diari va fer-se ressò del comunicat de la Sonia Gumpert, candidata a degana del Col·legi d'Advocats de Madrid –les eleccions tindran lloc el dimarts–, en què afirma que (malgrat el seu cognom de ressonàncies llemosines) no és pas catalana. Cal aclarir això, diu, perquè certs “cercles del poder” han fet córrer rumors que vinculen la seva candidatura “amb Catalunya”. Per si de cas, afegeix, i no cal que ho tradueixi perquè la versió original és immillorable: “...esta candidatura...ni por vecindad de los candidatos, ni por el objetivo de sus finalidades transparentemente proclamadas, ni por sus íntimos sentimientos nacionales, tiene nada que ver con catalanidad alguna.”

Com a mínim des de l'època de Pi i Margall, tothom –menys la Carme Chacón– sap que cap català mai no podrà ser president d'Espanya; però ens ha calgut el comunicat de la senyora Gumpert perquè quedi clar que les professions liberals també són vetades als principatins, si més no fora de la seva pròpia vecindad; i que n'hi ha prou amb 'una errónea atribución de catalanidad' (és a dir, una denúncia de no-espanyolitat) per barrar el pas a qualsevol català que vulgui fer-se destacar a l'altiplà. Ara bé, com a bona advocada, la Gumpert s'ha esforçat a veure l'altra cara de la moneda, i per tant afegeix que “aquellos españoles de vecindad catalana que se sienten profundamente españoles y detestan cualquier idea segregacionista, merecen el respeto y el franco acogimiento de aquellos que también se sienten españoles.”

Fins i tot aquesta concessió generosa –els juristes que van redactar les lleis de Nuremburg no haurien anat tan lluny– no ha pogut impedir que el comunicat gumbertí aixequés polseguera als mitjans d'aquest país. De manera que l'advocada s'ha vist obligada a publicar uns aclariments posteriors en què declara, entre d'altres coses: “Siento mucho cariño por mis compatriotas catalanes.” Ai, senyora Gumbert! Que no veu que segons el que vostè mateixa ens havia assegurat en el seu propi comunicat, compartir pàtria amb els catalans significa –per fer servir una expressió que devien conèixer els seus avantpassats llunyans– que ja ha begut oli? Em sap greu, ja que a molta gent ens hauria fet il·lusió tenir una degana de la ceba fent de talp al Col·legi d'Advocats de Madrid.