La vaga de cada Nadal

Sembla que finalment els sindicats d'Iberia han desconvocat la vaga que havien previst fer a partir de demà aprofitant les festes nadalenques. No és el primer cop que els pilots d'avions o que el personal dels aeroports convoquen una vaga en aquestes dates. Tampoc no és el primer cop que l'anul·len. Som, doncs, davant d'una tradició que perdura any rere any, com tantes altres tradicions d'aquesta època. La novetat potser sigui que aquest cop els representants dels sindicats han desconvocat la vaga després d'haver estat reunits durant vuit hores amb representants de la companyia sense haver arribat a ni un sol punt d'acord. El portaveu del sector aeri de la UGT, que també com és tradicional es diu Rodríguez, ha declarat que, tot i que no s'hagin entès en res, ”els sindicats han valorat les crides de l'administració per desconvocar les protestes durant els dies previs a les festes de Nadal, per no convertir els usuaris en ostatges”. Això també és una altra novetat. Justament, convertir els usuaris en ostatges sembla una de les grans vocacions de tots els que treballen en els transports públics quan fan vaga. Siguin avions o trens (bé: trens, no. Pel que fa als trens, tots els passatgers saben que tenen moltes possibilitats de convertir-se en ostatge fins i tot quan no hi ha anunciada cap vaga). Deixem-ho. Al Rodríguez portaveu de la vaga d'enguany només li faltava dir que desconvocaven la mobilització perquè no volien provocar el caos. Fer una vaga sense provocar cap caos no és que no estigui a l'abast dels d'Iberia: no està ni a l'abast dels treballadors de companyies aèries que treballen més finament. El cas és, però, que ara, si no fos per la crisi, tornaríem a emplenar els aeroports i els hotels de les principals destinacions turístiques d'Europa. Però no podem. La crisi és massa profundament fonda perquè puguem. I és una llàstima que, per una vegada que tenim els d'Iberia al nostre servei, hàgim de fallar justament nosaltres.