Buidor

Sí, és veritat, ser conseller d'Interior és molt difícil però encara sembla més difícil deixar de ser-ho. Tot i que Felip Puig ha plantat cara al ruixat de peticions de dimissió, al conseller comença a envoltar-lo una buidor tan profunda com la ferida a la cara d'Ester Quintana. És la buidor d'explicacions que plana sobre aquest enigmàtic projectil que ha buidat l'ull d'una ciutadana sense que ningú hagi aclarit encara d'on provenia. Perquè, després de l'embolic de les compareixences al Parlament, dels informes incomplets i de les corredisses dels escopeters de la brigada mòbil, ja no sabem què resulta més inquietant, si la policia que et buida un ull o la policia incapaç de descobrir qui te l'ha buidat. Mentre Puig mirava d'explicar-se al Parlament, el director de la policia, Manel Prat, mirava de fer-ho també a les ràdios i tots vam poder sentir com es referia entre línies als projectils de precisió que, a diferència de les bales de goma, sí que van ser disparats a Barcelona durant les manifestacions de la vaga general del 14-N. Quan li van preguntar què són, aquesta mena de projectils, Prat va aclarir que es tracta d'una innovació incorporada recentment al cos, una eina de precisió ideada per disparar amb l'ajuda d'un làser sobre individus concrets que es considerin objectius clars en un episodi de violència urbana. El problema de les eines precises és que no sempre ho són i tampoc es pot descartar, doncs, que l'explicació de tot plegat l'acabem trobant aquí. Mentrestant, hi ha coses que no necessiten cap més investigació: tal com ha passat a d'altres territoris europeus, ja és hora de retirar de la circulació les temibles pilotes de goma, que potser poden ser disparades amb seny dissuasiu però que, un cop reboten a terra o a la paret, esdevenen incontrolables i letals.