Saludar a la càmera

Va passar fa cosa de sis anys. Un noi australià mirava des de la pantalla de l'ordinador imatges en directe de Mathew street, el carrer de Liverpool on hi ha The Cavern Club, mític local on el 1961 van actuar per primer cop els Beatles. Les imatges del carrer en directe les pot veure vostè ara mateix si va a www.mathew.st. Quatre càmeres estratègicament situades li ensenyaran primers plans de gent que passeja pel barri i de turistes que es fotografien davant del cèlebre local. Badava amb aquestes imatges aquell ciutadà des d'Austràlia estant fins que de cop i volta va observar tres persones que entraven en una botiga amb la cara tapada i en sortien ràpidament. De seguida va trucar a la policia de Liverpool per explicar-ho i pocs minuts després uns agents que patrullaven a la zona van arrestar els lladregots. Des d'aleshores (any 2006) a Liverpool, a Londres, a Girona... en totes les ciutats ha augmentat exponencialment el nombre de càmeres que capturen i emmagatzemen imatges d'interiors d'immobles, espais comercials, carrers, platges... La seguretat justifica la instal·lació de moltes, però no de totes. Només una petita part compleix els requeriments legals, de manera que a hores d'ara no podem saber quantes n'hi ha en qualsevol ciutat, ni on són, ni qui hi accedeix, perquè la seva connexió a internet els posa a l'abast dels xafarders. I a casa? És més difícil que ens vegin, és clar, però si vostè llegeix aquest text des d'un aparell portàtil convé que tapi la càmera web amb cinta adhesiva (abans de fer-ho saludi per si hi hagués un internauta trapasser que l'estigués veient). Al nostre país la instal·lació de càmeres a la via pública és facultat exclusiva de la policia, mentre que qualsevol pot fer-ho a la resta de llocs seguint un tràmit administratiu (des de desembre del 2009 no cal ser una empresa de seguretat). De fet, els sistemes de gravació d'imatges són cada cop més fàcils d'instal·lar, menys costosos i més petits i, per tant, impossibles de controlar i de fer passar per l'adreçador de les normes i les sancions. Cal que ens anem resignant, doncs, a aquest voyeurisme de baixa intensitat que propicien les noves tecnologies. Cada època té inconvenients impossibles de resoldre. Aquest n'és un de la nostra. Posem-hi pell morta. Enyorarem els temps aquells en què els xafarders es posaven darrere les cortines per espiar el carrer. Les cortines ara són la informàtica i el carrer de casa el poden veure des dels antípodes. Saludem-los des d'aquí.