Calma de Farners

Els seré franc. Estic tip del “boti, boti, espanyol el qui no boti”. I de la samarreta amb les quatre barres i l'estel. I del torró per la independència. Tip de caganers amb estelada, de banderes independentistes que són rècord Guinness i d'altres que es fan amb espelmes ocupant tota una plaça. Ja no aguanto els lipdubs, els flashmobs i els fotomuntatges que corren per la xarxa. Ni els youtubes que ens criden a fer “via fora”, a “avançar a pas valent” o a tenir “pit i collons”. Ho sento: em fatiguen els tambors de guerra a les manifestacions i les pancartes amb eslògans desafiadors. Ja no em fan cap gràcia els jocs de paraules enginyosos amb el cognom Wert o les sigles del PP. Potser és necessari, tot això, no ho nego. I el cas és que em sento més independentista que mai. Però començo a sospitar que tanta demostració de suposada fermesa no acaba de casar amb l'interès real que tenim pels senyals d'identitat de la nació. Moltes bufes i pocs trons. Ara mateix, tothom s'escandalitza per l'atac d'un ministre. Però la nostra llengua continua arrossegant-se pel Facebook i els fulletons sense cap rigor gramatical ni lèxic. Es veu que és més divertit botar i botar per no semblar espanyol que no pas dominar la llengua per confirmar que ets català. I és per això que un servidor ja es refia més dels joves com l'Albert Domingo, un adolescent de Santa Coloma que ha destinat hores i hores de lleure solitari i esforçat a enquestar els seus conciutadans, a treure'n conclusions i a proposar-los jocs de llengua per parlar amb més genuïnitat. De manifestacions, les justes. Què coi passa amb el català és el títol del seu treball, que a partir de gener els vianants colomencs podran seguir parcialment a través de la pantalla que l'entitat té de cara a la rambla. Però que no respirin ni Òmnium ni l'avi ni el professor de llengua: segur que el noi continuarà refregint-los amb preguntes sobre modismes i locucions, perquè això que s'ha empescat no és un treball de recerca, sinó una batalla silenciosa a favor de l'excel·lència ciutadana. Benvinguda murga, la de l'Albert. La murga de l'amor veritable a la llengua i les ganes de fer país de debò. Keep calm, diu l'eslògan de moda, i ell potser ni l'ha vist, però ja el practica. Ciutadà calmat. Ciutadà estudiós. Ciutadà patriota.