Sareb, quin banc més bèstia!
“L'oncle Tomàs tenia un gat, senyor Déu meu, quin gat més bèstia!” La creació de Sareb, el banc dolent, m'ha fet pensar en aquesta cançó infantil. Un gat és una bèstia i un banc no, però no serà un banc com els altres.
Fa 32 anys –en la darrera crisi bancària– vaig fer una proposta de banc dolent al Banc d'Espanya, quan aquest nom ni tan sols existia, ni hi havia cap model al món, i en vaig parlar fa uns mesos (El Punt Avui, 6 de maig del 2012). Aviat serà una realitat la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària –Sareb– que integrarà els actius danyats –sobretot immobiliaris– de Bankia, Nova Galicia Banco, Catalunya Banc, Banc de València i altres perles del sistema financer de l'Estat. L'objectiu és clar: el sanejament dels bancs intoxicats, que els permeti continuar complint les funcions creditícies, nets del pes feixuc d'actius tòxics. La primera experiència va ser la de Suècia, durant els anys noranta, i va anar força bé perquè el país és seriós; però l'Estat espanyol és can Garlanda i no sé com anirà l'experiència d'un banc tan bèstia.
D'entrada, un banc dolent ha de ser públic per definició. Els actius tòxics no són pèrdues, perquè si ho són han d'anar com a tals al compte de resultats. Un actiu tòxic és aquell que pot comportar pèrdues, perquè no té un valor de mercat clar en una conjuntura deprimida. El banc dolent l'ha de gestionar correctament i esperar a la normalització del mercat. Alguns actius tòxics dels anys vuitanta del segle passat, que eren sobretot industrials, van resultar força valuosos al cap d'uns anys. Que ho demanin a Florentino Pérez, president del Real Madrid, que aleshores va fer la seva fortuna! Els immobles no tindran aquesta sort, però segurament se'n podrà recuperar una part del cost al cap d'un temps. Per això, un banc dolent ha de ser públic. Però l'Estat espanyol només vol ser soci minoritari de Sareb, ja que així no ha de comptabilitzar la inversió com a deute públic. Per atreure capital privat, el govern espanyol i el Banc d'Espanya han de fer pressions polítiques i oferir compensacions extraordinàries que desnaturalitzen la liquidació acurada d'uns actius tòxics. El capital privat només busca beneficis, que no és l'objectiu d'un banc dolent. Hi entraran el Santander, La Caixa, el Sabadell i el Popular, però el BBVA els ha dit que per ara bons, tot i que és proper al govern del PP. Potser és per això que ha gosat dir que no.
Sareb serà un banc polititzat. Majoritàriament, tindrà els actius de Bankia, feu del PP, i amb seriosos dubtes sobre si aporta actius tòxics o pèrdues pures.
Si hagués estat una caixa catalana l'haurien liquidada, n'haurien exposat les vergonyes a primera pàgina dels diaris de Madrid, amb els seus executius imputats i posats com a exemple de pèssima gestió.
Senyor Déu meu, quin banc més bèstia!
