El front espanyol
No es pot dir que el debat d'investidura hagi asserenat els ànims de la política catalana després de les eleccions del 25-N; perquè un debat d'investidura és l'últim capítol d'unes eleccions, en el qual encara s'usen els discursos de campanya, si més no, per fer-ne el balanç final. Sí que es pot dir, en canvi, que el debat d'investidura serveix per esbossar la legislatura que comença i per predir el comportament de cadascú en els pròxims quatre anys.
Després del debat, tot fa preveure que la política catalana es ventilarà en tres fronts que comparteixen una estratègia comuna: homologar l'accés i l'exercici de la sobirania per part de Catalunya i, mentrestant, plantar cara i sobreviure a la crisi econòmica. Els tres fronts simultanis són: el català, l'espanyol i l'europeu o internacional.
Pel que fa al front català, caldrà assolir dos acords nacionals que depassin l'aritmètica estricta dels 71 (CiU+ERC). El més urgent té a veure amb un acord nacional per l'economia social. Certament, CiU i ERC ja han pactat un acord de mínims en aquesta matèria, però caldrà incorporar-hi el conjunt de partits parlamentaris i els agents socials si no es vol que quedi en res. No menys important és el segon acord nacional, sobre la consulta, en el qual es fa impossible comptar amb el PP i C's, però que requereix una majoria de quatre cinquenes parts per ésser incontestable.
Pel que fa al front europeu o internacional, caldrà una solució semblant a la que ha funcionat en territoris amb conflictes armats. Catalunya no té un conflicte armat, però necessitarà uns observadors internacionals de prestigi per emparar la resolució del conflicte polític. La diplomàcia catalana haurà de treballar fort per optimitzar i rendibilitzar la presència catalana al món
Quant al tercer front, l'espanyol, és el més desagraït i incòmode. Caldrà negociar amb el govern espanyol perquè no tanqui més l'aixeta del dia a dia, així com un millor tracte fiscal. I la cobertura legal a la consulta. I el mateix caldrà negociar-ho amb l'oposició (PSOE i altres). Tot plegat és poc èpic i pot no donar ni cinc de calaix. Ni tan sols cap peix al cove. Però a Espanya també fan eleccions i l'aritmètica pot canviar. I si ens necessiten, tot és possible.
