Catàstrofes

Els apocalíptics de casa nostra no s'han quedat al 2012, com jo volia, s'han menjat el raïm sense ennuegar-se i han passat tranquil·lament a l'any nou, però amb el discurs antic. Els apocalíptics asseguren que la societat catalana ara és una societat molt fragmentada, que encara es fragmentarà més i que això és molt perillós. I, no cal dir-ho, la Belcebuna, la culpable més culpable d'aquesta divisió, és la consulta que els catalans farem d'aquí a poc. Sí: amb la consulta a l'horitzó, s'han fet unes eleccions que, diuen, han començat a esquerdar la pau i la unitat (la de l'Estat espanyol, és clar!). I a parer seu això portarà greus conseqüències, que no acaben d'explicar del tot però que seran molt greus. Però vet aquí que per sort som molts els que ens ho mirem diferent. El resultat de les eleccions ha servit per comptar-nos, fer-nos visibles i ordenar-nos segons si volem una Catalunya independent o seguir sent una pobra comunitat autònoma. Ara sabem qui som i on som, i el resultat és molt esperançador per als demòcrates que ens estimaríem més perdre una consulta que no pas no fer-la. Compto els diputats que hi ha al Parlament partidaris del referèndum: 87 estan d'acord a fer-lo peti qui peti, i 20 diputats més, a fer-lo si és legal. Total: 107 de 135. I els partidaris de no fer-lo de cap de les maneres i que defensaran aquesta negativa a capa i espasa (mai més ben dit!) són 28, de 135. I mentrestant, on és, la divisió, la catàstrofe, la fi del món que portarà la consulta? Mirem a fora: què ha passat, amb les nacions que han consultat el seu poble? Doncs no res. El Quebec ha fet consultes, que ha perdut, i no ha passat res. A Suïssa consulten cada dos per tres els ciutadans sobre qualsevol cosa que els afecta –i són causes menys importants que la nostra, que és la llibertat!–, i hi ha gent que guanya i gent que perd, i que jo sàpiga l'endemà de la votació ningú no surt amb rocs i pals per atacar els contraris. Per què a casa nostra hauria d'anar diferent?