El desdoblament de l'N-II o el joc dels despropòsits

No deixa de ser curiós, per no utilitzar una altra expressió, que l'N-II, una de les carreteres més transitades de les comarques gironines i la connexió de Catalunya amb la resta d'Europa, sigui justament la via on les obres de millora es facin més lentament. Les obres de desdoblament que s'estan fent en aquesta carretera no poden anar pitjor: ara fa nou mesos es van suspendre els treballs que es feien entre Maçanet de la Selva i Sils, i la setmana passada –a causa també dels problemes econòmics que té l'empresa constructora– es va deixar de treballar en el tram de Caldes a Sils. O el que és el mateix, des del 1995 (any en què l'aleshores ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, va anunciar que les obres estarien en marxa), en el tram gironí l'Estat només ha enllestit els treballs de desdoblament entre Fornells de la Selva i Caldes de Malavella, d'un recorregut de vuit quilòmetres i que va trigar quatre anys a acabar. Si això no és una vergonya, que algú ens ho expliqui. És cert que la situació econòmica afecta moltes empreses constructores, però això no pot servir d'excusa a l'Estat per treure's el problema de sobre. Milers de ciutadans resulten afectats diàriament pels problemes de trànsit d'aquesta via, col·lapsada sobretot pel pas de camions, i la sensació és que ningú se'n responsabilitza. Les obres van a un ritme penós, i les repercussions en la vida diària de persones i empreses són grans. L'Estat, mentrestant, amaga el cap sota l'ala i ens parla dels nombrosos processos administratius de l'obra. I el delegat del govern a Girona, en comptes de barallar-se amb Madrid per defensar els nostres interessos, es limita a fer de corretja de transmissió d'unes excuses que estem tips de sentir.