Nadals de Farners

Vint-i-quatre de desembre. Nit de Nadal a la Plaça Farners de Santa Coloma.

L'església està plena de gom a gom. Hi ha expectació per escoltar per primera vegada a la ciutat el cant de la Sibil·la, el poema que ja es cantava fa mil anys, durant la missa del gall, a totes les terres germanes de parla catalana. A l'orgue, l'Andreu Albó, un adolescent colomenc tan rigorós com tímid i discret. Ha costat convèncer-lo. La veu és de la gironina Carmina Daban i fa que els assistents s'estremeixin. Tots dos han perdut hores, dies, setmanes, assajant. Tots dos són exemple d'una joventut que persegueix l'excel·lència i que prestigia la nació. Durant la missa, el rector no oblida pregar perquè “en un moment transcendental per a Catalunya, sapiguem defensar la llengua, la cultura i la identitat”... No és un acte polític ni cultural, però s'hi ha fet resistència política i cultural.

Vint-i-quatre de desembre. Noche buena a la plaça Farners. També està de gom a gom la vorera d'aquell bar que llueix tot l'any una gran estelada als vidres. Els propietaris han convocat la seva parròquia a un Nadal hawaià. Al tocadiscos, DJ Big Kahuna (sisplau, diguin di-jei, no ho pronunciïn a la catalana). Bullícia considerable. Brindis. Rialles. Corre l'esperit del vi... No és un acte polític ni cultural i, en efecte, no s'hi fa resistència, ni política ni cultural. Entre els assistents, força cares del món local de l'independentisme, aquest independentisme que promou el Komando Tió per lluitar contra l'americanada de Santa Claus. Joves entusiastes que de cap manera poden ser considerats passotes però que sovint cauen de quatre grapes a les trampes de la colonització cultural castellana. Estan disposats a renunciar a determinades modes? A estudiar a fons la llengua catalana? A enaltir la cultura dels nostres avantpassats i a tornar a una certa idiosincràcia que ens havia diferenciat com a poble? O s'estimen més militar en un independentisme eixelebrat, ple de consignes però buit de continguts? La sibil·la era una anciana tocada pel do de la profecia. Li ho demanaré l'any que ve, tot i que em temo que la seva resposta serà confusa, com sempre...