L'home del turbant
Doncs sí, tothom té dret a celebrar el Cap d'Any com la clepsa li doni a entendre i fins a gastar-se una picossada si aquesta és pròpia i ben guanyada. Res a dir. Però hi ha imatges que fan mal als ulls, quan desentonen d'un discurs mantingut des d'una trona pública i semblen destinades a ridiculitzar la realitat existent, aquí, a la Xina i fins i tot a l'Orient Mitjà.
L'any ens ha portat les imatges de l'alcalde de la tercera ciutat de Catalunya, Garcia Albiol, entaforat en una túnica i un assaig de turbant, per terres orientals del golf d'Oman. La figura del polític ha estat a bastament reproduïda, des de les càmeres de La Sexta fins a la portada de La Vanguardia, ja que és un personatge popular i populista amb una activitat força lligada als temes de la immigració i a la desautorització de determinades formes i pràctiques en el territori “nacional”. L'alcalde Albiol s'ha distingit per haver posat continuades traves a la immigració extracomunitària, i qualsevol qüestió relacionada amb el tema la converteix en motiu de polèmica.
Som molts els que hem vist l'alcalde de Badalona desautoritzar les polítiques d'integració o solidaritat des dels diversos altaveus que li donen els mitjans de comunicació, fins a convertir-se en paradigma de “martell d'heretges i indesitjables”. Ara, observar-lo amb túnica i turbant, disfressat pel port marítim del sultanat d'Oman, acompanyat d'amics amb vestimenta occidental, ens el situa a la cresta de la polèmica, quan sembla mofar-se de la realitat d'una cultura que l'acull i el respecta.
A la manera de Lawrence, el líder anglès de la causa àrab, però sense els atributs propis del personatge singular, el dirigent popular queda a mig camí entre l'exhibicionisme i el ridícul, quan només sembla faltar-li la peregrinació a la Meca per convertir-se en un bon defensor del panarabisme, tot i que potser la seva conversió només és temporal i sempre d'acord amb els postulats dels poderosos senyors que governen els països de la península aràbiga, els que mantenen l'aixeta del petroli.
Quan torni a la seva ciutat i al seu despatx municipal, segurament continuarà denunciant els costums dels immigrants vinguts a la nostra terra per guanyar-se, amb esforç, un lloc en la societat occidental.
