Aquesta nit

Tenia tantes ganes que arribés la vigília de Reis, que la setmana se m'ha fet llarga. I les hores que encara falten per a la cavalcada, sé per experiència que no seran de 60 minuts sinó de 90, com a mínim. En tal dia com avui, sempre ha sigut així: l'infant que un dia vaig ser s'apodera de mi. I jo em deixo portar, igual que qualsevol pare en la nit d'avui. No en conec cap que no vagi a remolc dels fills. I està molt bé que sigui així. No hi ha res més bonic, en la nit de Reis, que veure una criatura de cinc anys arrossegant literalment el pare: un homenàs de quaranta anys bregat en moltes batalles. I heus ací que, just en el moment que la gent comença a cridar “ja arriben, ja arriben!”, és l'homenàs i no el marrec el primer a entonar la més antiga de les cantarelles: “Visca els Tres Reis... de l'Orient..., que porten coses... a tota la gent!” Aplaudiments i pluja de caramels, seguida d'un simulacre de baralla per arreplegar el màxim nombre de caramels possible, cosa que es resoldrà amb una victòria rotunda del fill sobre el pare, que se sentirà l'home més feliç del món. Aquesta és, per a mi, l'autèntica màgia de la nit de Reis i la seva admirable epifania: mostrar-nos que la família comença amb el fill. Una relació sense fill és una relació de parella, però no és una família. En canvi, una mare soltera, que educa sola el seu fill és una família. No es tracta només d'engendrar, sinó d'educar. La família és sobretot un fet cultural, a partir, lògicament, d'un fet biològic. Però sense exagerar. Altrament una parella que adopta un fill i l'educa, corre el risc de no ser equiparada a una família, i tanmateix ho és infinitament més que la parella casada que abandona el seu fill. La família és la filiació segons l'esperit, el pas de la naturalesa a la cultura, de la humanitat com a espècie a la humanitat com a valor. Parlar de “família tradicional”, com fa l'Església, és una manera com una altra d'excloure els models de família que no li convenen o que no han passat per la vicaria. Bonica manera de festejar la Sagrada Família! Com si no sabéssim que és sagrada perquè és família, i no perquè és virtuosa. I que de sagrades ho són totes, les famílies, i en totes, si són família, hi ha virtut. Tot el que cal és sortir al carrer. Aquesta nit.