Vertebrant

El trop estava possiblement cantat. Però, tot i amb això, només l'espanyol genera, a partir del llatí vertebra, el verb corresponent, vertebrar. En el sentit, evidentment metafòric, d'“articular (unes coses amb altres)”, que és com ho defineix Fabra, per manlleu directe del tal pronominal, al DGLC (1932).

Independentment de quina hagués estat la seva fortuna anterior, el fet és que la parauleta en qüestió no salta a la palestra, carregada de connotacions, fins al celebrat assaig d'Ortega y Gasset España invertebrada (1921). En el qual Don José es plany, davant l'auge dels “particularismos”, de la invertebración histórica d'Espanya, la qual “se arrastra invertebrada ... en la convivencia social misma”. Conseqüència, tot plegat, de l'escassa “totalización” (aquí, el terme emprat ja no té res de figurat ni d'eufemístic) amb què s'haurien desenvolupat “los destinos étnicos de España”, afectats ja d'antuvi per una “embriogenia defectuosa”.

Cal recordar llavors que ha estat aquesta concepció, essencialista i monolítica, de l'Estat espanyol com a Castella i de Castella com a l'Estat espanyol, el breviari aclamat d'ençà llavors pel jacobinisme hispànic?

Tant ho ha estat, i fins ben bé als nostres dies, que ara se n'ha servit el mateix mataelefants més conspicu del Regne (abans Imperio, ai!), en referir-se, el proppassat dia 4, amb posat clenbuteròlic, a la necessitat d'aprofundir “en la vertebración del Estado”.

Esverada tanmateix Sa Majestat davant la gosadia que anava a cometre (posar-se en boca la terminologia d'un “liberal” com Ortega!), s'ha prou curat en salut, davant els de sempre, penjant pocs dies abans, del Youtube CasarealTV, entre altres missatges, aquell de gloriós del 1975 en què, acompanyat d'águilas, yugos y flechas, es desfà en elogis del seu antecessor, el d'“el otro sistema”.

Som doncs on érem. I vertebrar continua sent sinònim de Gleichschaltung (Heil!).