On vas, envàs?

Un individu va al metge perquè té mal de coll i, després d'examinar-lo, el metge li diu: “Ui, faci-s'ho mirar!”. Jo em sento com aquest acudit de l'Eugeni cada vegada que sento/veig/llegeixo l'anunci de l'onvasenvàs. No sé d'on treu els quartos la quasi indigent Generalitat per fer una campanya tan intensa per terra, mar i aire. No te'n deslliures ni per internet. A totes hores t'assalten les alegres pubilles reciclaires que, en lloc d'explicar-te bé el procediment, et deixen més confús: “Si no ets un envàs, pregunta on vas.” Com el metge que et diu que t'ho facis mirar.

“Envàs de perfum, patapum!”, sento per la ràdio. Què vol dir? No dubto que és culpa meva, que no estic prou fet al llenguatge audiovisual. Avui les coses s'han de dir via Twitter o bé en forma de videoclip, que és una prolongació de l'estil narratiu dels anuncis, ràpid, sintètic, sincopat, el·líptic, impactant. I, és clar, amb els videoclips de les pubilles em passa el mateix que amb els espots tan sofisticats que semblen missatges en clau. No sóc l'únic. Veig al meu voltant gent de totes les edats que es queden tan perplexos com jo perquè no saben on han de llençar cada cosa. Com una parella d'avis que demanava on és la web del barri per anar-hi a preguntar què n'han de fer d'una olla de pressió vella.

És descoratjador que les alegres pubilles de l'Agència de Residus et diguin cada cinc minuts que ho fas malament. Ens havien instruït: aquí el vidre, aquí el paper i aquí el plàstic i el metall. La consigna d'ara és separar, però han canviat el criteri i fan veure que ets tu qui no sap què es pesca. Es mantenen els tres contenidors i unes deixalleries que no són a la cantonada i, en lloc de dir-te on va cada cosa segons les noves pautes, et martellegen amb videoclips de comèdia musical. I espavila't. Això sí, “Separar bé, la nostra responsabilitat”, diu l'eslògan. Separar bé? Patapum!