opinió
Formació subvencionada
Les subvencions; els cursos subvencionats per formar els nostres joves; les subvencions que havien de canviar el futur de tants de treballadors; la formació com a garantia de feina i de prosperitat; subvencions europees i d'allà on calgui. Algú hi pot estar en contra? Parlo de totes les subvencions. Sí, les d'Unió i les dels sindicats, de la patronal, de les administracions. Va ser xauxa, això de les subvencions.
Un amic recorda que fa ver un curs d'informàtica pagant. Eren quinze o setze a l'aula, el dia de començar. Al cap de poques setmanes en quedaven tres. Els altres només figuraven a les llistes perquè tenien el curs subvencionat. Els tres, que pagaven, hi van aprendre alguna cosa. Ells hi tenien interès i hi posaven les ganes. Informàtica per demà. Els subvencionats –probablement beneficiaris de l'atur– tenien prou maldecaps buscant feina.
L'altre amic, que havia tingut una empresa important, una concessionària de cotxes a Lleida, amb més de cent treballadors, recorda com el truquen un bon dia de Madrid, del gremi, i li demanen una llista de mecànics. Volen el nom, l'adreça, el DNI, i més detalls personals. Diuen que és per una qüestió de diners. I sí, al cap de poques setmanes rep una transferència de mig milió de pessetes –d'això ja fa una colla d'anys– que l'empresa s'embutxaca. Arriba a entendre que són subvencions europees que arriben a través de la Patronal del senyor Cuevas. Extraordinari. A l'any següent, la trucada es repeteix: ara demanen una llista semblant d'electricistes. Llista cap a Madrid i mig milió més a la butxaca. Allò era el dóna-me'n, que te'n donaré. Al tercer any demanaven planxistes, però només van rebre tres-centes mil pessetes. La font començava a fallar, es veu. I es van acabar les subvencions. Una pena.
El tercer, que dirigeix una empresa més petita, també va participar en el negoci de les subvencions per a formació. També va haver d'enviar a Madrid llistes de treballadors especialitzats –ell treballa en coses administratives– amb dades personals de tota mena, però no va rebre ni un ral. Les seves llistes devien engruixir llistes més llargues i sucoses.
Tot això, abans de la crisi. Es feia formació a gran escala, ben subvencionada. El país es preparava per quan les vaques s'aprimessin. Centenars de milers de treballadors de tot Espanya van ser “formats” per ser bons professionals. Ells no ho saben, la majoria no ho saben. Ningú no els va explicar el programa al que els havien apuntat. Feien formació secreta.
Després va venir la crisi. Les empreses van tancar i reduir personal dràsticament. Milions de treballadors, sense feina. Ara, estigueu-ne segurs, molt ben preparats. Si no som prou competitius no serà pas per la manca de formació.