Decidir i decidir-se

En qüestió de democràcia uns pocs milers de quilòmetres de distància física poden ser anys llum de llunyania mental. L'endemà que CiU i ERC van concloure la primera redacció de la declaració de Catalunya com a “subjecte de sobirania” per decidir el seu destí lliurement i van rebre garrotades de tots costats, a Londres els parlamentaris britànics, com informava Quim Aranda en aquest diari, van emetre un informe que conclou: “Estem d'acord que això és [pronunciar-se sobre els lligams d'Escòcia amb el Regne Unit], en última instància, una decisió que el poble escocès pot prendre, i que independentment dels seus punts de vista sobre l'assumpte, és una decisió que la resta del Regne Unit ha d'estar disposada a acceptar. Seria un error tractar de mantenir Escòcia a la Unió si els escocesos voten a favor de la separació.”

Ja sé que aquesta setmana hem estat més entretinguts amb les misèries d'UDC i el seu finançament irregular i les surrealistes explicacions de la seva portaveu i després de Duran i Lleida: l'operari que es deixa l'aixeta de casa de Duran oberta i bla, bla, bla... O que també ens han inaugurat l'AVE fins a Figueres vint anys després de dur-lo a Sevilla i es veu que no hem donat prou les gràcies. Bon material per a la xerrameca i la política de curta volada que aquí agrada de fer. Però és que simultàniament també ha passat el que explicava Aranda. I ja no és per contrastar un cop més la qualitat de la democràcia britànica amb l'espanyola, que salta a la vista cada dia. El que és trist és que a Catalunya mateix sigui tan difícil que es pugui donar una situació com la del Parlament britànic: que es respecti el dret de Catalunya a decidir sobre el seu futur. I no parlo del PP i Ciutadans, perquè estan fets del mateix material de què està feta la democràcia espanyola. Parlo del PSC i ICV, que han tractat la declaració de sobirania com un drap brut. També es queixen que no hi han estat convidat abans. Jo els diria que més aviat són les poques ganes que en tenen. Són ben lliures de fer oposició com s'acostuma a fer aquí: portar la contra sistemàticament. I esperar que la crisi els faci la feina perquè els que governen es desgastin. Però que vagin amb compte: en un moment o altre s'hauran de situar amb claredat a una banda o altra del dret a la sobirania. I assumir-ne les conseqüències. Perquè més enllà de la independència o no, també es tracta de triar entre una democràcia com l'espanyola o una com la britànica.